Un exercici de veritable tolerància en relació amb la maçoneria (1872)

Eduardo Montagut

En la publicació El Federal Salmantino: ¡Viva la República Federal!, en el número 19, del 17 de novembre de 1872, trobem una reflexió relacionada amb la tolerància i la maçoneria que considerem molt suggeridora per la seva senzillesa. Aquest text s’acosta a aquesta font per glossar-la.

Pel que sembla —i això seria més aviat anecdòtic—, un oficial d’alta graduació, aleshores tinent coronel a la reserva, havia adreçat una nota als oficials d’una guarnició amb motiu de la revista del comissari, destinada a inspirar-los «horror i odi profund» envers la maçoneria, precisament —afegim nosaltres— coincidint amb el ressorgiment de l’orde maçònic durant el Sexenni Democràtic.

En el text afirmava que, si aquell oficial formés part del Govern, procuraria acabar amb aquelles «societats misterioses i infernals». Acabava reconeixent que, en realitat, no coneixia la institució, però que, tot i així, la perseguiria.

El periòdic criticava durament aquesta posició i plantejava una alternativa basada en dos aspectes. En primer lloc, abans de condemnar calia estudiar allò que es pretenia condemnar. En segon lloc, si després d’estudiar-ho es considerava que no era del nostre grat, es tindria el dret de combatre-ho en el sentit de criticar-ho, perquè, tot seguit, s’afegia que no es podia perseguir, ja que no existia cap dret per fer-ho: «perquè no hi ha cap constitució al món que us hi autoritzi», llevat dels governs despòtics. Amb paraules ben senzilles i breus, s’estava parlant de conceptes fonamentals, com ara la veritable tolerància i el respecte.

El text del militar recordava, finalment, que els oficials de l’exèrcit havien de ser «catòlics, apostòlics i romans». Aquí devia trobar-se, al nostre parer, l’arrel de la intolerància.