No hay productos en el carrito.
Isidora Revista
Eduardo Montagut
Si els autors liberals de l’època de la Restauració van ser eminentment narratius i els romàntics, per la seva banda, defensors aferrissats del poble, tot pecant d’una manca de rigor en l’anàlisi historiogràfica, hi ha un altre grup d’historiadors del segle XIX que, malgrat la seva heterogeneïtat ideològica, comparteixen la preocupació per trobar causes i formular explicacions sobre la Revolució Francesa. Ens referim a Tocqueville, a qui ja hem dedicat un estudi monogràfic en un article anterior, Edgar Quinet i, finalment, Taine, autor al qual dediquem aquest escrit.
Hippolyte Taine (1828-1893) va ser, juntament amb Tocqueville, un dels estudiosos fonamentals de la Revolució, amb semblances i diferències evidents respecte d’aquest darrer. Taine va publicar Els orígens de la França contemporània (1876-1893) en cinc volums. En aquesta obra s’hi percep clarament la influència del context històric en què va començar a ser concebuda, especialment la Comuna de París de 1871, la violència de la qual va impressionar profundament el nostre autor. Igual que Tocqueville, va iniciar el seu estudi de la Revolució analitzant la caiguda de l’Antic Règim i recorrent a nombroses referències documentals, tot i que alguns historiadors consideren que va utilitzar de manera arbitrària els textos més favorables a les seves tesis i plantejaments.
La fi de l’Antic Règim s’explicaria per la incoherència d’un sistema fiscal que situava la pagesia sense terres en una situació extremament difícil i que perjudicava els propietaris que no pertanyien als estaments privilegiats. Taine no va aprofundir gaire en els orígens socials i econòmics de l’ascens de la burgesia ni en les contradiccions socials, tot i que va esbossar l’ascens burgès dins l’escala social i va assenyalar fins a quin punt la desigualtat social s’havia tornat insuportable en els darrers temps de l’Antic Règim.
Tanmateix, Taine va ser un crític contundent de la Revolució, perquè la considerava irracional i incoherent, i creia que havia pervertit els ideals de la Il·lustració. Sentia un rebuig profund envers els jacobins, als quals considerava responsables d’haver instaurat un règim tan despòtic com l’absolutista. Abominava del Terror i qualificava les classes populars d’«hordes miserables».
