Júlio Gómez de Fabián i les culpes i l’ensenyament de la història

Julio Gómez de Fabián

Eduardo Montagut

Ara que tenim tant de debat sobre quina Història cal ensenyar, tornem a un dels temes predilectes d’aquest autor, que no és altre que l’alternativa que, des del socialisme i l’esquerra en general, es va plantejar en els primers decennis del segle XX davant l’ensenyament tradicional de la Història com un conjunt d’heroïcitats, guerres i batalles destinat a fomentar un patriotisme de signe tradicional. Hi havia una altra Història: la social, la del poble, la del treball, la de la cultura i el pensament.

En aquest sentit, el periodista Júlio Gómez de Fabián va reflexionar el setembre de 1911 sobre allò que considerava les culpes de la Història, en el context d’un patriotisme exacerbat que es vivia a l’Espanya d’Alfons XIII, ja immersa en la Guerra del Marroc, però sobretot en l’Europa de la pau armada.

L’intel·lectual parlava de com els joves als centres docents rebien dels professors, “amb to greu i cerimoniós”, cants a les grandeses de la pàtria, i de com s’hi relataven les grans gestes d’armes, mentre aprenien la famosa frase de Ciceró: “La Història és la mestra de la Humanitat”.

I els alumnes s’acostumaven a sentir i llegir els relats més sagnants com si fossin els fets més brillants de la Història, fins al punt d’acabar creient que la glòria, l’honor, la virtut i totes les “granses ambicionades” per l’home consistien a córrer com un huracà per la faç de la Terra, a sembrar desolació i mort, a regar els camps amb sang, i a matar i morir sense cap motiu. I d’aquesta manera d’ensenyar la Història naixia el militarisme que assotava els pobles, l’amenaça constant de guerres i la tirania que patien els pobles de la Terra.

Contra aquest ensenyament s’hi havien d’alçar els homes lliures. La millor manera de combatre les guerres i el militarisme era difondre la veritable definició de la Història: “La Història és el relat dels grans crims dels quals han estat víctimes la Humanitat, la tirania i l’error”.

La nostra font ha estat el número del 3 de setembre de 1911 de Vida Socialista.

Segur que tornarem a aquesta qüestió: quina Història cal ensenyar?

Isidora Revista

Isidora. Revista de Estudios Galdosianos es una publicación cultural y académica fundada en 2005 y especializada en Benito Pérez Galdós, literatura española, crítica textual, traducción, estudios culturales e historia intelectual. Con ISSN 1699-5996, la revista desarrolla además proyectos dedicados a la cultura canaria, el Observatorio Galdós-Negrín y la difusión internacional de las humanidades.

Isidora Revista
ARTÍCULOS DE NUESTROS COLABORADORES , TRADUCCIONES , TRADUCCIONES FRANCÉS
agosto 24, 2026
3 minutes Read

La Bible dans les ateliers maçonniques : une vision de la franc-maçonnerie espagnole

Eduardo Montagut La présence de la Bible dans les loges ou ateliers maçonniques a fait couler beaucoup d’encre et suscité de nombreux débats au sein de la franc-maçonnerie. Nous apportons ici un document historique consulté dans la revue maçonnique espagnole…

Isidora Revista
TEXTOS DE GALDÓS , TRADUCCIONES , TRADUCCIONES AL CATALÁ
agosto 24, 2026
5 minutes Read

La catedral de Sevilla, Pérez Galdós

LA CATEDRAL DE SEVILLA Madrid, 15 d’agost de 1888 I Avui em toca parlar d’una desgràcia, d’una pèrdua artística de grandíssima consideració, encara que penso i espero que no serà irreparable. La catedral de Sevilla, l’incomparable monument, l’edifici religiós més…