Léo Taxil: antimasoneria i impostura


Eduardo Montagut

Léo Taxil fou un personatge peculiar que començà en l’àmbit de la crítica ferotge anticlerical, arribant fins i tot a patir persecució judicial que el portà a fugir a Suïssa. El 1881 fou iniciat en la maçoneria, però en fou expulsat poc temps després perquè no era de fiar. En conseqüència, es convertí en un furibund antimaçó. Entre les obres que escrigué destacaria, sens dubte, Els germans Tres Punts. Revelacions completes de la maçoneria, publicada el 1885 a París, tot i que també podem esmentar La francmaçoneria: descoberta i explicada.

Es convertí en un escriptor molt famós, fet que el féu ric i influent. Encandilà molts sectors de l’Església, que li obrí les portes dels seus canals de difusió i de les seves publicacions. El clergat espanyol no es resistí a l’atractiu d’un personatge que havia estat dins la maçoneria i que, per tant, havia de conèixer-ne els secrets, el suposat satanisme maçònic.

Allò més interessant de la figura de Taxil fou la seva condició d’impostor. El 1897 explicà públicament des de París que tot s’ho havia inventat, que la seva campanya antimaçònica no es fonamentava en res sòlid. Però això no impedí que la propaganda antimaçònica es reduís als països catòlics, i a Espanya en concret. L’odi a la maçoneria, i la llarga tradició antimaçònica generada per l’Església, pogueren resistir sense conseqüències importants en el sentit de reduir la pressió antimaçònica, tot i que un dels pilars més moderns d’aquest odi s’hagués desemmascarat ell mateix.

  • Related Posts

    Paul Brousse en el socialisme possibilista francès 

    Eduardo Montagut Paul Brousse (1844-1012) [sic] va ser un membre actiu de la Primera Internacional. Seria expulsat de França el 1871 a causa de la seva participació en la Comuna, i s’instal·là a Barcelona. Allà s’implicà en la insurrecció republicana de 1871. Per…

    L’arquitectura francesa del segle XIX

    Eduardo Montagut Dins de l’historicisme en l’arquitectura va sorgir un corrent anomenat eclecticisme, la principal representació del qual a França seria l’Òpera de París, dins del context de les reformes urbanes del baró Haussmann. Com indica el nom del corrent,…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX

    Educación racionalista en Irún (1908)

    Educación racionalista en Irún (1908)

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”