Igualtat i ensenyament en el socialisme cap al 1928


Eduardo Montagut

El XII Congrés del PSOE, celebrat a l’inici de l’estiu de 1928, es va ocupar de l’ensenyament. La prioritat era l’escola primària, la que es considerava l’escola del poble, però també es va situar el mestre en un punt central de les preocupacions socialistes perquè es considerava que la seva figura era fonamental per al desenvolupament d’aquesta escola. Calia augmentar substancialment la seva remuneració perquè quedés lliure de les «angoixes de la misèria» i pogués dedicar-se a la seva missió educativa. La reivindicació passava per fixar el sou d’entrada al Magisteri en 5.000 pessetes.

Però tampoc no es va oblidar l’ensenyament superior, perquè es pretenia que no fos un privilegi per a les famílies adinerades, sinó un dret del qual havien de gaudir per igual tots els ciutadans espanyols, perquè es pogués fer una veritable selecció de les «capacitats», atenent la vocació i el talent demostrat des de la primera escola.

La igualtat davant l’educació va ser, efectivament, l’eix fonamental d’aquell Congrés socialista de 1928. Aquesta igualtat anava en consonància amb el dret de tothom a conrear plenament les seves capacitats.

La igualtat va ser sempre l’eix vertebrador del programa educatiu socialista a Espanya. El PSOE volia acabar amb la consideració que els instituts, les escoles superiors i les universitats continuessin essent un vedat tancat, d’accés impossible per a la gran majoria dels espanyols, i no només de la classe treballadora, encara que acreditessin capacitats per a aquests estudis.

La igualtat no passava només pel dret de tothom a rebre educació, i especialment la mitjana i superior, com estem veient, sinó també pel que fa al gènere. Els socialistes defensaren la coeducació com un altre tret d’identitat clar.

L’ensenyament també havia de ser laic i pacifista, perquè calia assegurar el respecte a totes les opinions religioses, i calia ensenyar la fraternitat entre els homes. Aquest va ser el programa que després es plasmaria a la Segona República, en el primer bienni.

Hem consultat el número 6056 del 8 de juliol de 1928 d’El Socialista.

  • Related Posts

    Paul Brousse en el socialisme possibilista francès 

    Eduardo Montagut Paul Brousse (1844-1012) [sic] va ser un membre actiu de la Primera Internacional. Seria expulsat de França el 1871 a causa de la seva participació en la Comuna, i s’instal·là a Barcelona. Allà s’implicà en la insurrecció republicana de 1871. Per…

    L’arquitectura francesa del segle XIX

    Eduardo Montagut Dins de l’historicisme en l’arquitectura va sorgir un corrent anomenat eclecticisme, la principal representació del qual a França seria l’Òpera de París, dins del context de les reformes urbanes del baró Haussmann. Com indica el nom del corrent,…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX

    Educación racionalista en Irún (1908)

    Educación racionalista en Irún (1908)

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”