Constancio Bernaldo de Quirós sobre la delinqüència i la religió


Eduardo Montagut

En alguna ocasió ens hem referit al cicle de conferències que la Joventut Socialista Madrilenya va organitzar l’any 1909 sobre les relacions entre socialisme, religió i anticlericalisme. En aquesta breu peça ens acostem a la conferència que va impartir una veritable autoritat en jurisprudència, sociologia i criminologia de l’Espanya de la primera meitat del segle XX, Constancio Bernaldo de Quirós, a més de ser considerat un destacat membre del regeneracionisme.

Bernaldo de Quirós va ser convidat a dissertar sobre la relació entre religió i delinqüència a finals de 1909. El conferenciant va estudiar la influència de la religió sota dos aspectes diferents, és a dir, com a causant d’actes delictius, i també com a fre d’aquests. En el primer cas confirmaria que, per influència religiosa, s’havien comès i es cometien crims, posant com a exemple l’anomenat “crim supersticiós”. En el segon cas, va considerar que la influència de la religió no servia per frenar la comissió de delictes, perquè això tenia a veure amb causes sobre les quals l’Església no podia fer res. Al contrari, va explicar que a Alemanya s’havia comprovat estadísticament que, a mesura que progressava el socialisme, la criminalitat disminuïa considerablement, i això semblava que passava també en altres països. El diari El Socialista considerava que aquesta afirmació de Bernaldo de Quirós parlava molt bé de la moral socialista, desitjant que s’estengués més arreu del món.

Hem treballat amb El Socialista del dia 10 de desembre de 1909.

  • Related Posts

    Léon Delsinne i els intel·lectuals en el moviment obrer

    Eduardo Montagut La qüestió del paper dels intel·lectuals en el moviment obrer és un veritable clàssic dels teòrics del socialisme, i ha estat objecte d’intensos debats en els partits i sindicats socialistes, inclosos els espanyols. En aquest treball ens acostem…

    Galdós e l’arte del romanzo: La diseredata

    Traducción descargable de Assunta Polizzi con prólogo de Germán Gullón Benito Pérez Galdós (1843-1920) è per molti lettori il migliore scrittore spagnolo di tutti i tempi e La diseredata (1881) la prima opera che permette di paragonarlo ai grandi scrittori…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    La novela como imagen de la vida

    La novela como imagen de la vida

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Los socialistas y los duelos

    Los socialistas y los duelos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós