Recordant Cossío amb Luis de Zulueta

Eduardo Montagut

“Per a l’autor juvenil d’aquell article, l’ensenyament no és la cartilla o el paper pautat, sinó la indicació en el difícil art de saber veure” (Luis de Zulueta)

Quan Manuel B. Cossío es va jubilar, els seus deixebles i amics van recopilar alguns treballs del mestre per publicar-los en un llibre titulat De su Jornada. Fragmentos, l’any 1929. Tants anys després, aprofitant la ressenya que va publicar Luis de Zulueta el novembre d’aquell any —és a dir, ara fa 92 anys—, volem recordar aquest llibre i la figura de Cossío, un referent intel·lectual i pedagògic obligat per a qui sent passió pel saber, per l’art i per l’educació, en un món tan embogit també en aquestes qüestions. I el recordem aprenent també de Zulueta, un altre capital intel·lectual espanyol, en el seu text sobre el mestre i el llibre. Dit amb paraules d’avui, som davant del luxe d’aprendre de dues persones que convé tenir presents en el món actual.

Zulueta evocava el diàleg de Giner de los Ríos amb un jove estudiant l’any 1879, en una sala de la Institución Libre de Enseñanza, quan tot just començava a existir. Giner devia tenir uns quaranta anys, però ja amb aquella imatge de “vellesa prematura”. El jove tenia 20 anys, era prim, “de perfil agut i viril, ulls clars i cabells rossos”. El jove havia presentat unes quartilles per al Butlletí de la ILE sobre l’art de saber veure: un art que, al nostre entendre, és difícil si no s’ensenya, i en el qual l’autor d’aquest article a El Obrero està entossudit en la seva tasca docent, tot i estar a anys llum de Cossío, si se’ns permet aquesta digressió personal. En fi, aquell era l’inici del que nosaltres ens atrevim a qualificar com la seva aventura per l’art i l’ensenyament. Zulueta arribava a dir a la seva ressenya que l’“educació, sentida a fons, és, potser, la més inspirada de les Belles Arts”. Per a Cossío, en opinió de Zulueta, “l’ensenyament no és la cartilla o el paper pautat, sinó la indicació en el difícil art de saber veure”. El camí de Cossío s’obria amb dos ideals: “Cultura i Llibertat”.

L’obra recopiladora seria un resum de l’obra del mestre i “un esbós de la seva ànima”. Començava, precisament, amb aquell article de 1879, seguit de diversos escrits sobre art, notes diverses sobre el seu pensament cercant la veritat i estimant la bellesa, i aspectes del seu treball a la ILE i al Museu Pedagògic, a la càtedra, a la tribuna i en la seva vida social.

El títol era significatiu, en al·lusió a la Jornada, i com a tal, seguint Zulueta, era sense cap mena de dubte “molt plena, molt lluminosa”. Malgrat la varietat dels continguts del llibre, s’hi percebria unitat, perquè tot girava entorn de la dualitat que ja hem expressat: la cultura i la llibertat. La cultura seria, en essència, per al nostre ressenyador, llibertat de l’esperit, mentre que la llibertat era, en substància, cultura social que ens ensenyaria a substituir la coacció i la violència pel respecte a les altres opinions.

En l’obra de Cossío hi havia “llibertat de consciència, educació liberal, lliure vitalitat”, però també “austeritat moral”, pròpia de la Institución Libre de Enseñanza. Zulueta afirmava que en l’autèntic liberalisme hi havia un profund sentit estètic. La llibertat demanava virtuts cíviques. I res no és més oposat a la llibertat d’idees que el “llibertinatge dels costums”. En aquest sentit, Zulueta enllaçava el naixement del liberalisme amb el puritanisme, i les fases de la llibertat sempre haurien estat unides a etapes d’“elevada moralitat”.

Zulueta ens recordava que Cossío era un mestre consumat, però sempre un jove aprenent, per acabar adreçant-se a aquest mestre-aprenent amb la finalitat de recordar-li que la jornada encara no havia acabat. La jubilació oficial era només una “volta del camí”, perquè el camí no s’havia exhaurit.

I així va ser, perquè el mestre va viure fins al 1935. El 1930 es va obrir l’Escola Cossío a València i, malgrat la seva salut minvada, en seria el president del Patronat de les Missions Pedagògiques durant la Segona República. El 1934 fou nomenat “Ciutadà d’Honor” de la República.

La ressenya de Zulueta va ser publicada per El Socialista en el número del 10 de novembre de 1929.