Lluís de Zulueta i l’escola única

Eduardo Montagut

Lluís de Zulueta va publicar el juliol de 1924 un article a El Socialista sobre l’escola única, contrapossant el cas de la Revolució Russa amb el de l’Imperi tsarista. Volem glossar-lo en aquesta nota.

Recordem que Lluís de Zulueta (1878-1964) fou un destacat periodista, intel·lectual i polític republicà, que arribà a ser ministre d’Estat durant la Segona República.

El pretext de l’article havia estat que el president del Govern francès, Herriot, s’havia declarat partidari de l’escola única, tot i que ja feia temps que al parlament del país veí s’havia presentat un projecte de llei en aquest sentit.

L’escola única tenia a veure amb la relació entre igualtat i educació, o més aviat amb la lluita contra la desigualtat en relació amb l’educació, una desigualtat no nascuda del diferent “talent” o de les diverses aptituds dels alumnes, sinó de les diferències socials. L’escola única pretenia posar fi a aquesta realitat, però no pas ofegant les lliures iniciatives. No es tractava d’això, sinó de l’establiment d’un ensenyament primari general “humà” i no de dos ensenyaments primaris: un per als rics, que continuarien estudiant, i un altre per als pobres, als quals ja amb aquesta diferència se’ls tancava el camí cap a etapes superiors. Per això calia establir els mecanismes perquè tots els alumnes poguessin passar a la Secundària i després a la Universitat i a les Escoles Superiors, mitjançant un sistema de beques, pensions i de legislació social. La manca de recursos econòmics no podia ser mai un obstacle per continuar dins del sistema educatiu.

Per il·lustrar les seves afirmacions al·ludia a dos exemples històrics, els que oferien la Revolució Francesa i l’Imperi tsarista. Recordava com Condorcet va demanar a l’Assemblea Legislativa de 1792 que s’havia de permetre el desenvolupament, en tota la seva extensió, dels talents que cadascú hagués rebut de la natura, i que per tant calia establir una igualtat de fet, que era la que donava una veritable realitat a la igualtat política reconeguda per la llei. D’altra banda, aportava un text (una circular) del Ministeri d’Instrucció Pública de l’Imperi tsarista en temps de Nicolau I, on s’afirmava que cada dia s’observava un nombre més gran d’alumnes de condició humil que arribaven a la Universitat, però per als quals la cultura superior era inútil o un luxe superflu, i que, a més, això tampoc no seria beneficiós per a l’Estat. Per això calia augmentar el preu dels estudis amb la finalitat de posar un fre a aquesta situació, a “l’inmoderad desig d’instrucció que s’observa en els joves”. Dos models, doncs.

L’article es va publicar en el número del 12 de juliol de 1924 d’El Socialista.