Maçoneria i El llibre de la selva


Eduardo Montagut

Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys ho han estat durant un període de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé remarcar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat no implica que les seves obres hagin de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàticament maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba deixant empremta si realment s’ha sentit la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleu influència en un personatge, en una situació, en un diàleg, etc.

En aquest sentit, Rudyard Kipling probablement ha estat l’escriptor més intensament maçònic de la història de la literatura contemporània, perquè els seus valors maçònics apareixen en les seves obres. Es va iniciar a Lahore, avui al Pakistan, quan aquesta ciutat pertanyia a l’Imperi britànic. A la seva novel·la Kim es poden trobar al·lusions a la maçoneria, com quan es fa referència al fet que Kim havia de ser destinat a un orfenat maçònic, ja que el seu pare hauria estat maçó.

A més, va compondre un dels poemes maçònics més cèlebres, és a dir, Mother Lodge o Mare Lògia en castellà, rememorant la lògia on fou iniciat i on exercí de Segon Vigilant. Però, sens dubte, destaca el fet que la seva obra arxiconeguda, i portada al cinema, El llibre de la selva, sigui, en realitat, la història d’una iniciació: la de Mowgli, el nen perdut a la selva i criat pels llops.

Mowgli es va perdre a la selva fugint de l’atac d’un tigre al seu poblat. És un nen que no arriba als dos anys, però sobreviu gràcies als llops, en teoria els grans enemics dels homes, tot i que ja coneixem la llegenda antiga d’una lloba que va alletar els fundadors de Roma. La manada de llops té un consell, però no és exclusiu d’ells, perquè també hi participen altres animals. En aquest consell impera la llei de la selva, que no té res a veure amb el que tradicionalment entenem per aquesta expressió. El consell ha d’acceptar dins l’univers de la selva el nen, cosa que, en principi, no és fàcil. No és el consell una lògia? Acceptar Mowgli no és començar a iniciar-lo en la vida?

Si no heu llegit el llibre, és un bon moment per fer-ho; i si ja el vau llegir fa temps, potser una nova lectura, amb aquests breus suggeriments, us pot fer veure l’obra d’una altra manera.

  • Related Posts

    Paul Brousse en el socialisme possibilista francès 

    Eduardo Montagut Paul Brousse (1844-1012) [sic] va ser un membre actiu de la Primera Internacional. Seria expulsat de França el 1871 a causa de la seva participació en la Comuna, i s’instal·là a Barcelona. Allà s’implicà en la insurrecció republicana de 1871. Per…

    L’arquitectura francesa del segle XIX

    Eduardo Montagut Dins de l’historicisme en l’arquitectura va sorgir un corrent anomenat eclecticisme, la principal representació del qual a França seria l’Òpera de París, dins del context de les reformes urbanes del baró Haussmann. Com indica el nom del corrent,…

    One thought on “Maçoneria i El llibre de la selva

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX

    Educación racionalista en Irún (1908)

    Educación racionalista en Irún (1908)

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”