La denúncia d’una obrera sobre l’explotació de les costureres (1909), per Eduardo Montagut

Per Fraternitat Gómez, aquesta explotació que es patia es devia a la falta d’associació i d’unitat, d’aquí l’interès del periòdic obrer en publicar aquesta carta.

La carta de Fraternitat Gómez a El Socialista suposa un material interessant per aprofundir en la història laboral de les dones i en la presa de consciència de les treballadores.

Efectivament, aquesta dona va dirigir una carta, datada el 2 de desembre de 1909, a El Socialista, que va ser publicada en el número del 17 de desembre, en la qual expressava que, davant el que havia llegit sobre la denúncia plantejada al novembre en el mateix periòdic sobre l’explotació que patien les costureres, desitjava exposar la realitat que coneixia, advertint que la llista de tallers on s’explotava a les modistes a Madrid era interminable. En la carta citava un dels casos que coneixia, i on s’incomplia la legislació relativa al descans dominical.

El taller es trobava al carrer madrileny de les Fonts número 11, i la seva propietària era Concha Canals, a qui qualificava de molt “devota i religiosa; però tirana, com la que més”, de confessió setmanal.

Les treballadores d’aquest taller, segons la denúncia, treballaven entre 11 i 12 hores diàries, fins i tot els diumenges, per un “mesquí jornal”, enfront dels alts preus que cobrava pels productes acabats.

Per Fraternitat Gómez, aquesta explotació que es patia es devia a la falta d’associació i d’unitat, d’aquí l’interès del periòdic obrer en publicar aquesta carta, ja que, d’una banda, es denunciava un fet, i de l’altra la seva denunciant incidia en un dels aspectes bàsics del sindicalisme socialista, l’afiliació i el reforçament de la unitat en l’organització obrera.

Fraternitat Gómez feia una crida a la unió perquè era sinònim de força.

Finalment, incloïa una nota dirigida a l’Institut de Reformes Socials perquè sabessin que en el taller citat es continuava treballant els diumenges. Les treballadores portaven ja quatre mesos sense descansar.

La carta es va publicar en el número 1240 de El Socialista. Es poden consultar altres treballs d’aquest autor, “L’explotació de les costureres al Madrid dels anys vint”, “Dona i socialisme: el míting de les obreres de l’agulla d’abril de 1929”, i “Dona i socialisme: el segon míting de les obreres de l’agulla a l’abril de 1929”, a El Obrero del mes d’agost de 2018. També és fonamental el treball de Marta Del Moral Vargas, Acció col·lectiva femenina a Madrid. (1909-1931), 2012, és una tesi molt interessant sobre la lluita de les socialistes.

3 respuestas a «La denúncia d’una obrera sobre l’explotació de les costureres (1909), per Eduardo Montagut»

  1. Avatar de roloxxx.com

    Everyrhing iis vdry open with a precise explanaion oof tthe
    issues. It wwas truly informative. Yoour ste iis extreemely helpful.

    Maany tanks foor sharing!

    Also viit mmy webb page :: roloxxx.com

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

La República de las Letras: cuando Galdós y Blasco Ibáñez quisieron fundar un país de lectores

Rosa Amor del Olmo En España, cuando un grupo de escritores decide salvar la patria, casi siempre empieza por fundar una revista. Es una vieja costumbre nacional, mitad quijotesca y mitad tipográfica: allí donde no alcanza el Parlamento, donde fracasa…

Galdós: lenguaje, individuo, sociedad

(A propósito de un libro de Rafael Rodríguez Marín*) Manuel Seco, Real Academia Española España desde una ventana «Este hombre –decía de Galdós Azorín en 1912– ha revelado España a los ojos de los españoles que la desconocían». Muy cierto.…

One thought on “La denúncia d’una obrera sobre l’explotació de les costureres (1909), per Eduardo Montagut

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

El debate entre Pablo Iglesias y Francisco Tomás en tiempos de la Internacional

El debate entre Pablo Iglesias y Francisco Tomás en tiempos de la Internacional

La República de las Letras: cuando Galdós y Blasco Ibáñez quisieron fundar un país de lectores

La República de las Letras: cuando Galdós y Blasco Ibáñez quisieron fundar un país de lectores

El corazón inquieto: la fe en una generación que busca a Dios entre conciertos, tarot y pantallas

El corazón inquieto: la fe en una generación que busca a Dios entre conciertos, tarot y pantallas

El Corpus en Tenerife: cuando la fe se convierte en alfombra

El Corpus en Tenerife: cuando la fe se convierte en alfombra

León XIV en España: una visita entre la fe, la memoria y las heridas abiertas

León XIV en España: una visita entre la fe, la memoria y las heridas abiertas

La novela como imagen de la vida

La novela como imagen de la vida

Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

Los socialistas y los duelos

Los socialistas y los duelos

Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

Esperanto y pacifismo en 1929

Esperanto y pacifismo en 1929

Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros