Josep Comaposada, fonamental socialista català, informava a les pàgines d’El Socialista en el seu número del 28 de juliol de 1914 sobre la situació de l’habitatge a Barcelona en aquell moment.

El poder i l’habitatge al Madrid dels Àustries
Reconeixia que Barcelona s’estava transformant en una ciutat moderna, amb noves construccions, demostrant que hi havia molt de diners, però això solament era l’anvers de la realitat, perquè hi havia un revers en relació amb la classe obrera, que s’havia convertit, precisament, en víctima del progrés material de la ciutat. La vida s’havia encarit i el preu dels lloguers s’havia disparat, de manera que moltes persones es veien en l’obligació de buscar habitació als suburbis on tampoc era fàcil trobar-la, i quan es trobava era cara també i no reunia, a més, bones condicions.

La vida s’havia encarit i el preu dels lloguers s’havia disparat, de manera que moltes persones es veien en l’obligació de buscar habitació als suburbis

El problema no semblava solucionar-se i Comaposada considerava que aniria a pitjor precisament perquè si no resultaven fallits els plans per a la propera Exposició d’Indústries Elèctriques caldria construir molt i per això es necessitava més mà d’obra. Això, en principi, podria ser beneficiós, però donada la manca d’habitacions l’allau de nous treballadors no tindria on viure.

La fundació de la UGT segons Comaposada
Comaposada calculava que no arribava al tres per cent la construcció d’habitatge en els últims trenta anys que pogués ser assequible per poder entrar amb un lloguer assequible. Les cases construïdes a l’Eixample eren per a gent rica. La població obrera s’havia concentrat en carrers vells, bruts, mancats de llum i d’higiene de la ciutat vella. Com s’havien enderrocat moltes per les últimes grans reformes urbanístiques el problema s’havia deslligat perquè ja no existien ni aquelles cases per viure.

El socialista català parlava que feia diversos anys que es parlava de la necessitat de construir cases barates, però no s’havia fet gairebé res

El socialista català parlava que feia diversos anys que es parlava de la necessitat de construir cases barates, però no s’havia fet gairebé res. L’augment del preu del lloguer de pisos i botigues estava arribant a proporcions enormes. Pisos de 18 i 20 pessetes mensuals eren pujats de forma sobtada a 23 i 25, i encara en major quantitat. Això ocorria per l’escassetat d’habitatges mitjanament acceptables i per les decisions preses al Congrés de la Propietat Urbana que s’havia celebrat recentment a Barcelona, on es van prendre resolucions encaminades a obtenir majors rendiments de les cases.