Brígida Aparicio Alinez i el socialisme i la dona, per Eduardo Montagut

No sabem gairebé res de Brígida Aparicio Alinez, però hem trobat un text seu sobre el socialisme i la dona en el periòdic socialista català La Internacional en el seu número del 7 de maig de 1909. Hem cregut suggeridor glossar el que aquella dona socialista, del Grup Socialista de Madrid, va publicar, i ho creiem perquè és una crida a la consciència de les dones en relació amb el socialisme.

Per a Aparicio, la dona, per la funció que desenvolupava a la llar, podia contribuir a la lliberació econòmica dels «esclaus del sou». I això ocorreria si la dona s’adonés que tenia dret a ser igual als altres, i no una mena d’objecte de plaer o de luxe que adquiria l’home a través del matrimoni per satisfer els seus plaers o els seus impulsos de dominació, a més de rebel·lar-se contra tot tipus de convencionalismes, prenent part en la lluita de classes que els «opressors conscients» sostenien contra els opressors.

Es preguntava si la dona no era tan esclava del capitalisme com l’home, però a més a la mateixa se li negaven alguns drets que se li concedien a l’home. La dona seria esclava de dret i de fet, «carn de plaer i de vapuleig». Per tot això, per què no havia de rebel·lar-se contra un estat de coses que la degradava i prendre part en les reivindicacions que sostenien els socialistes?

La dona podia fer molt per la seva lliberació, així com pels «esclaus del sou». La nostra protagonista creia que com a mare podia inclinar els nens a l’estudi dels problemes socials i apartar-los del que pogués atrofiar el seu cervell o pervertir la seva inclinació natural cap al bé i la prosperitat. En una paraula, tindria una missió educadora per fer homes conscients i dignes, i no autòmats predisposats a la maldat o al fratricidi.

La dona, tant si prenia part activa com passiva en la lluita, podia accelerar el triomf de la raó i de la llibertat. La dona constituïa un factor valuós, un element de capital importància per a la causa socialista. El que havia de fer era desfer-se del fals i vexatori concepte d’inferioritat en què es tenia i la tenien els que defensaven un sistema de privilegis i desigualtat. A més, havia de no escoltar al «missioner d’una religió mercantilista», que deprimia la seva mentalitat amb llegendes estúpides i promeses de glòries d’ultratomba, és a dir, desenganxar-se de la influència eclesiàstica.

La clau era que la dona emprengués un camí propi de dignificació, proclamant-se com igual a l’home. Si fes aquest procés, el socialisme podria acabar amb el sistema injust imperant. Per això, també estava fent en el seu article una crida no només a la presa de consciència pròpia de la dona, sinó també a la consciència socialista, perquè el socialisme era l’únic que podria proclamar a la dona com lliure i igual en drets a tots els homes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

Trastornos mentales y personajes literarios en Proust y Galdós

Rosa Amor del Olmo La literatura ha servido históricamente como un espejo de la psicología humana, permitiendo que escritores plasmen en sus personajes complejas manifestaciones mentales mucho antes de que existieran diagnósticos formales. En las novelas de autores como Marcel…

Paul Graber: ¿Reformistas o revolucionarios?

Eduardo Montagut Hoy proponemos a los amables lectores un ejercicio sobre la dicotomía entre reformistas y revolucionarios de la mano de Ernest Paul Graber. Y antes de nada, ¿quién fue Graber? Estaríamos hablando de un destacado político socialista suizo, nacido…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

Historia del divorcio en España

Historia del divorcio en España

Noches de Museos con Galdós

Noches de Museos con Galdós

San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

El valor de la prensa en las victorias obreras

El valor de la prensa en las victorias obreras

Galdós entrando en el partido republicano

Galdós entrando en el partido republicano

La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

«Amanecerá Dios y medraremos”: Galdós sobre el Primero de Mayo

«Amanecerá Dios y medraremos”: Galdós sobre el Primero de Mayo

Mario Vargas Llosa: la llama perpetua de la ficción latinoamericana

Mario Vargas Llosa: la llama perpetua de la ficción latinoamericana

La vigencia contemporánea de La deshumanización del arte (1925) de Ortega y Gasset

La vigencia contemporánea de La deshumanización del arte (1925) de Ortega y Gasset