Brígida Aparicio Alinez i el socialisme i la dona, per Eduardo Montagut

No sabem gairebé res de Brígida Aparicio Alinez, però hem trobat un text seu sobre el socialisme i la dona en el periòdic socialista català La Internacional en el seu número del 7 de maig de 1909. Hem cregut suggeridor glossar el que aquella dona socialista, del Grup Socialista de Madrid, va publicar, i ho creiem perquè és una crida a la consciència de les dones en relació amb el socialisme.

Per a Aparicio, la dona, per la funció que desenvolupava a la llar, podia contribuir a la lliberació econòmica dels «esclaus del sou». I això ocorreria si la dona s’adonés que tenia dret a ser igual als altres, i no una mena d’objecte de plaer o de luxe que adquiria l’home a través del matrimoni per satisfer els seus plaers o els seus impulsos de dominació, a més de rebel·lar-se contra tot tipus de convencionalismes, prenent part en la lluita de classes que els «opressors conscients» sostenien contra els opressors.

Es preguntava si la dona no era tan esclava del capitalisme com l’home, però a més a la mateixa se li negaven alguns drets que se li concedien a l’home. La dona seria esclava de dret i de fet, «carn de plaer i de vapuleig». Per tot això, per què no havia de rebel·lar-se contra un estat de coses que la degradava i prendre part en les reivindicacions que sostenien els socialistes?

La dona podia fer molt per la seva lliberació, així com pels «esclaus del sou». La nostra protagonista creia que com a mare podia inclinar els nens a l’estudi dels problemes socials i apartar-los del que pogués atrofiar el seu cervell o pervertir la seva inclinació natural cap al bé i la prosperitat. En una paraula, tindria una missió educadora per fer homes conscients i dignes, i no autòmats predisposats a la maldat o al fratricidi.

La dona, tant si prenia part activa com passiva en la lluita, podia accelerar el triomf de la raó i de la llibertat. La dona constituïa un factor valuós, un element de capital importància per a la causa socialista. El que havia de fer era desfer-se del fals i vexatori concepte d’inferioritat en què es tenia i la tenien els que defensaven un sistema de privilegis i desigualtat. A més, havia de no escoltar al «missioner d’una religió mercantilista», que deprimia la seva mentalitat amb llegendes estúpides i promeses de glòries d’ultratomba, és a dir, desenganxar-se de la influència eclesiàstica.

La clau era que la dona emprengués un camí propi de dignificació, proclamant-se com igual a l’home. Si fes aquest procés, el socialisme podria acabar amb el sistema injust imperant. Per això, també estava fent en el seu article una crida no només a la presa de consciència pròpia de la dona, sinó també a la consciència socialista, perquè el socialisme era l’únic que podria proclamar a la dona com lliure i igual en drets a tots els homes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

Alfa i omega de la Revolució en Soledad Gustavo

Eduardo Montagut La destacada escriptora i periodista Soledad Gustavo va publicar un breu article a l’Almanac de La Revista Blanca de l’any 1903, en què reflexionava sobre el sentit revolucionari dels anarquistes, «alfa i omega» de la revolució, i que…

La construcción fictiva de un personaje real. El ejemplo del Marqués del Duero en las obras galdosianas

Domingo César Ayala, Universidad de Jaén      Resumen: Los Episodios Nacionales suponen, además de la obra más ambiciosa de su autor, un espejo ficcionado de la realidad contemporánea de todo el siglo XIX con difícil parangón en la literatura europea.…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

España, país de emigración

España, país de emigración

La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas