Eduardo Montagut

Al número de l’1 de maig de 1925 d’El Socialista, Maria Cambrils va escriure sobre el feminisme socialista com a constructor. És un text breu, però suggeridor.

La qüestió tenia a veure amb la comparació entre els diferents feminismes, un tema sobre el qual Cambrils va intervenir en diverses ocasions, especialment respecte del feminisme de signe liberal o “burgès”. Per a la socialista, el feminisme havia de tenir ideologia. El feminisme socialista, efectivament, en tindria. No es tractava d’una lluita per un “afany de singularització”.

El feminisme socialista era constructiu, insistia. Les dones socialistes construïen, amb entusiasme, “al peu dels bastiments alçats per la cooperació, on treballen constantment els artífexs de la Raó”, tant en la simbòlica festa de l’1 de maig com en la resta dels dies, construint el gran “Palau de la Justícia”, que seria la futura llar o morada de la confraternitat de tots els oprimits dels dos sexes.

El text de Cambrils tenia un to clarament propi de l’1 de maig: un crida i una exaltació al voltant del feminisme i del socialisme.