Els sevarambes

Eduardo Montagut

L’escriptor Denis Vairasse d’Allais va publicar l’any 1677 la seva utopia Història dels sevarambes.

Es tractaria d’una terra situada suposadament a Austràlia, on habitaven els sevarambes, governats pel rei Sevarias, el qual fonamentava la seva política en la idea que les desgràcies de la societat sorgien per tres causes: l’orgull, l’avarícia i l’ociositat. Per aquest motiu, es va abolir la noblesa i també la propietat privada, que, com podem observar, apareix sempre com l’origen dels problemes en tots aquests plantejaments. Les terres i la resta dels béns passarien a ser propietat de l’Estat. El rei també havia implantat la divisió del dia en tres parts de vuit hores, destinades al treball, al lleure i al descans, en un precedent clar de la reivindicació del moviment obrer durant l’últim quart del segle XIX.

Els sevarambes, per la seva banda, s’organitzaven en grups d’unes mil persones que vivien en grans edificis quadrats, els osmaises, i disposaven de magatzems comuns controlats per l’Estat. Per part nostra, podem considerar-ho un precedent dels falansteris de Fourier. L’home i la dona gaudien dels mateixos drets en aquesta utopia, i els infants eren educats per l’Estat a partir dels set anys.

L’administració de justícia era molt senzilla, perquè es generaven pocs problemes des que s’havia abolit la propietat privada.