Breu comentari sobre un text racista en la Guerra de Secessió, per Eduardo Montagut

Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud.

Per conèixer les idees sobre les quals es sustentava el racisme i l’esclavitud al Sud dels Estats Units en l’època de la Guerra de Secessió, aportem el text d’un sudista:

«Havíem proposat reprendre el tràfic de negres, però no va ser possible obtenir l’autorització del Congrés. Vam pensar llavors annexionar-nos Mèxic i Centreamèrica, per assegurar així una ruta neutral a la importació d’esclaus. Si no podíem fer-ho pacíficament, ho hauríem fet per la força. Déu ha creat els negres amb l’únic propòsit de tallar la llenya i portar l’aigua dels blancs. Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud. Si l’amor a la pàtria no li impedeix persistir en la seva actitud, l’amor al treball i al cotó el rendirà. L’esclavitud dels negres està justificada per la Bíblia, les consideracions humanitàries i la sana filosofia.»

El text ens sembla interessant per a l’objectiu que ens proposem perquè recull una sèrie d’idees sobre l’actitud i els valors dels sudistes als Estats Units:

  1. Una crida a l’orgull del Sud quan s’expressa que és un dels pobles més virtuosos de la Terra, però que hauria estat oblidat pels propis sudistes fins a aquell moment. Aquest orgull es relaciona amb l’afirmació rotunda que el Nord mai podria dominar el Sud. El text és una reafirmació dels suposats valors sudistes en un moment clau, el de l’enfrontament amb el Nord.
  2. Una voluntat imperial, quan es parla de les possibles annexions d’altres territoris americans.
  3. La justificació de l’esclavitud dels negres basada en aspectes religiosos i/o tradicionals, així com en un suposat humanitarisme.

El text s’ha consultat del manual d’Història Contemporània de COU d’Antonio Fernández, un clàssic que continua essent imprescindible pel valor dels seus continguts, malgrat el temps transcorregut.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

Dos relatos de viajes del XIX: ‘Cuarenta leguas por Cantabria’ de Benito Pérez Galdós y ‘Desde la Montaña’ de Emilia Pardo Bazán

Resumen Cuarenta leguas por Cantabria de Benito Pérez Galdós y Desde la Montaña de Emilia Pardo Bazán, que narran los periplos de sus autores en Cantabria, se estudian juntas por primera vez en este artículo. Las dos obras constituyen dos…

Jean-Antoine Houdon  (1741-1828), escultor neoclasicista: hace que la piedra refleje la esencia psicológica y la personalidad de la ilustración

Antonio Chazarra Montiel El arte es una forma de rebelión contra la muerte Auguste Rodin Vivió en una época agitada, fronteriza y turbulenta donde aún imperaba una ortodoxia intransigente. Admiraba la convivencia en libertad, cuando la tolerancia todavía era minoritaria,…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

Bosques, jardines y sociedades secretas: un ensayo sugerente

Bosques, jardines y sociedades secretas: un ensayo sugerente

Isidora cumple 20 años ¡hoy!

Isidora cumple 20 años ¡hoy!

Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

Zugazagoitia i el judici al passat

Zugazagoitia i el judici al passat

La represión de los testigos de Jehová en el tardofranquismo

La represión de los testigos de Jehová en el tardofranquismo

Cuando se quemaban libros en la posguerra

Cuando se quemaban libros en la posguerra

Los objetivos de la revista “Vida Socialista”

Los objetivos de la revista “Vida Socialista”

El hambre para Clemenceau

El hambre para Clemenceau

¿Qué son los pasquines?

¿Qué son los pasquines?