Eduardo Montagut

L’escriptor francès Anatole France va morir el 12 d’octubre de 1924, ara fa cent un anys.

Els socialistes espanyols li van retre un sentit homenatge a les pàgines d’El Socialista, al número del dia 14 d’aquell mes i any. Julián Zugazagoitia hi va publicar un article en el número següent. En aquesta peça ens fem ressò de l’homenatge del periòdic obrer i, en una de posterior, recordarem l’article de l’intel·lectual basc. El periòdic confessava el pesar profund que havia causat la mort de l’escriptor francès. En Anatole France s’hi podien distingir dues personalitats germanes, la d’escriptor i la de «creient». Se l’estimava com a escriptor d’un estil «incomparable, de senzillesa suprema i de gràcia suau i delicada». Com a «creient fervorós» havia estat un entusiasta d’un món millor.

Anatole France mereixia, per la seva obra i vida, alguna cosa més que elogis. Els socialistes espanyols oferien el seu cor perquè no tenien res millor per oferir al mestre mort, ja que la paraula era «humil i aspra», i no posseïa «qualitats i delicadeses» per prevaler en aquell moment d’angoixa.

Els socialistes espanyols posaven damunt el taüt de France una «rosa cordial», sobre el pare de Crainquebille i de Coignard, «criatures perdurables», encarregades de dir a les generacions venidores com va pensar i va escriure.