Galdós: Un canari que no canta i un diputat que no parla, per Alfredo Liébana

Galdós: un canari que no canta i un parlamentari que no parla

Alfredo Liébana Collado, escriptor i professor, ens recorda que Benito Pérez Galdós (1843-1920) va ser un dels escriptors més destacats d’Espanya i un cronista essencial del segle XIX a través dels seus «Episodis Nacionals» i diverses novel·les de caràcter social. Galdós també va jugar un paper crucial en l’arribada al Congrés de Pablo Iglesias l’any 1910 com el primer diputat socialista, gràcies a una coalició republicano-socialista. Aquesta legislatura de 1910, que va durar tres anys, va introduir una nova llei electoral en un període marcat per debats constants sobre com fer els processos electorals més representatius sense qüestionar el sistema caciquil imperant.

El compromís polític de Pérez Galdós es va emmarcar principalment dins del món del republicanisme, més per la seva influència social i intel·lectual que per la seva activitat política directa. Va començar la seva carrera com a diputat cunero l’any 1886 pel districte de Puerto Rico (aleshores territori espanyol), tot i que no va visitar mai el territori, i va passar la legislatura com un observador atent de la vida parlamentària. No obstant això, la seva participació més destacada va ser l’any 1910, encapçalant per Madrid les llistes de la conjunció republicano-socialista, que va portar a Pablo Iglesias a ser elegit diputat per primera vegada.

La situació política de l’època era especialment tensa a causa de la guerra al Marroc, on l’exèrcit estava ple de corrupció i les llevades de soldats eren àmpliament rebutjades per la població al port de Barcelona. El resultat electoral a Madrid va ser una victòria aclaparadora, obtenint la majoria per un marge superior als quaranta mil vots. La pressió social per incloure a Iglesias a les llistes va ser tan forta que José Ortega y Gasset va proclamar un rotund «Voteu a Iglesias» a les pàgines d'»Europa» i va acabar elogiant la figura d’Iglesias a «El Imparcial».

Les eleccions es van dur a terme l’8 de maig en un clima d’alta tensió social, amb un nombre de vagues superior al dels tres anys anteriors combinats. La UGT, per exemple, va créixer significativament amb 45 seccions i 24.882 obrers afiliats només a Madrid. La nova llei electoral, basada en un nou cens i el vot obligatori, dificultava la falsificació de resultats, un problema habitual en les eleccions de l’època.

La candidatura a les Corts a Madrid va ser diversa, incloent des de Galdós, proposat per la Unió Republicana, fins a Pablo Iglesias pels socialistes, demostrant un clar intent de renovar la vida pública d’aquella època. Analitzant els resultats per districtes, els republicans van vèncer en diversos d’ells, mentre que la candidatura monàrquica, que incloïa a industrials i banquers, va guanyar en les zones de major poder adquisitiu.

En resum, aquestes eleccions van marcar una diferència significativa en la representació al Congrés, amb Galdós i els republicans obtenint un fort suport popular a Madrid i incorporant per primera vegada a Pablo Iglesias i els socialistes, la qual cosa evidencia un canvi important en la política espanyola d’aquell temps.

Una respuesta a «Galdós: Un canari que no canta i un diputat que no parla, per Alfredo Liébana»

  1. Avatar de mitolyn official

    **mitolyn official**

    Mitolyn is a carefully developed, plant-based formula created to help support metabolic efficiency and encourage healthy, lasting weight management.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    La decisión del rey según Ossorio y Gallardo el 14 de abril de 1931

    Eduardo Montagut Ángel Ossorio y Gallardo realizó unas declaraciones sobre el trascendental momento histórico que vivió España en torno al 14 de abril de 1931, centrándose en la decisión que debía tomar el rey, y que tienen su interés desde…

    Galdós, ahora

    Jorge Rodríguez Padrón, Crítico literario Tengo para mí que Galdós nunca ha sido, entre nosotros, santo de una especial devoción, ni en lo literario ni en lo ideológico. Donde estuviera Baroja, pesaba en su contra ese casticismo que se adjudicó…

    One thought on “Galdós: Un canari que no canta i un diputat que no parla, per Alfredo Liébana

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX