Luisa Carnés: La veu oblidada de la Generació del 27 que torna a brillar amb un premi literari en el seu honor

Luisa Carnés, nascuda a Madrid el 3 de gener de 1905 i morta a Mèxic el 12 de març de 1964, és recordada com una figura prolífica de les lletres espanyoles. Militant comunista, es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil Espanyola, deixant un llegat literari i periodístic de gran rellevància.

Nascuda en una família humil, Carnés era la més gran de sis germans. El seu pare era barber i practicant, i la seva mare, sastre. Als onze anys, Luisa va deixar l’escola per treballar al taller de barrets de la seva tia, però aviat canviaria aquest ofici pel d’obrera en una pastisseria. En una entrevista realitzada l’any 1930, ella mateixa va relatar que a aquesta edat ja sorgien a la seva ment preguntes i reflexions sobre la vida, que l’acompanyarien durant tota la seva existència.

Carnés va ser una lectora autodidacta que, a causa de les limitacions econòmiques, es nodria de fulletons i novel·les barates, fins a arribar als grans clàssics com Cervantes, Dostoievski i Tolstoi. Mentre treballava com a telefonista i mecanògrafa, va conèixer el seu primer marit, el dibuixant Ramón Puyol, amb qui va tenir el seu fill Ramón.

Carnés va destacar no només per la seva narrativa, sinó també pel seu activisme. Com a militant del Partit Comunista d’Espanya, va donar suport al sufragi femení al costat de Clara Campoamor, i durant la Guerra Civil va escriure articles i obres teatrals en defensa de la causa republicana. Després de la derrota republicana, va escapar a França i, gràcies a la intervenció del president mexicà Lázaro Cárdenas, va aconseguir exiliar-se a Mèxic, país que es convertiria en la seva llar fins a la seva mort en un accident de cotxe el 1964.

Un llegat literari d’ampli abast

L’obra de Carnés inclou al voltant de deu novel·les, seixanta contes, centenars de cròniques i diverses peces teatrals. La seva primera obra impresa va ser Peregrinos del calvario l’any 1928, una sèrie de novel·les breus que ja demostraven la maduresa del seu estil. A aquesta li va seguir Natacha l’any 1930, que retratava la vida en un taller tèxtil i va rebre el reconeixement de la crítica.

El 1934, va publicar Tea Rooms. Mujeres obreras, una novel·la-reportatge que retrata la vida de les dones treballadores a Espanya, i que va ser reeditada el 2016. Aquesta obra, considerada la seva més important, va ser portada al teatre el 2022 sota la direcció de Laila Ripoll.

Carnés va continuar la seva producció literària durant el seu exili a Mèxic, on va escriure la novel·la El eslabón perdido, sobre el conflicte generacional entre exiliats i els seus fills. També destaquen les seves obres de teatre Cumpleaños i Los vendedores de miedo, ambdues publicades a Mèxic.

La periodista compromesa

Tot i que la seva carrera com a periodista a Espanya va ser breu, Luisa Carnés va destacar durant la República, col·laborant en mitjans com La Voz i els setmanaris Estampa i Crónica. Va ser pionera en el periodisme d’immersió, abordant temes socials i humans, com en el seu famós reportatge «Una mujer busca trabajo» de 1934. Durant la Guerra Civil, va continuar la seva tasca periodística en mitjans com Mundo Obrero, Altavoz del Frente i Frente Rojo.

A Mèxic, va continuar escrivint sota el pseudònim de Clarita Montes i va col·laborar en importants mitjans mexicans com El Nacional i La Prensa. A més, va ser directora de la revista Mujeres Españolas, òrgan de la Unió de Dones Antifeixistes Espanyoles.

Un testimoni de l’Espanya exiliada

Luisa Carnés va ser més que una escriptora i periodista. Va ser una dona compromesa amb la justícia social, la igualtat de gènere i la lluita antifeixista. La seva vida i obra són un testimoni d’una Espanya marcada per la guerra, l’exili i l’esperança d’un futur millor.

Avui, a més de repassar la vida i obra de l’escriptora i periodista Luisa Carnés, ens arriba una notícia que marca un nou punt de reconeixement del seu llegat. El PSOE ha proposat al Govern la creació d’un premi literari en el seu nom, destinat a honrar la seva memòria i a destacar el talent de dones periodistes i escriptores emergents.

Aquesta proposta arriba en el marc de la commemoració del 60è aniversari de la seva mort a Mèxic, on Carnés va passar els seus últims anys d’exili. El PSOE ha registrat la iniciativa al Congrés, assenyalant que Luisa Carnés no només va ser una narradora excepcional que va reflectir la realitat del seu temps, sinó també una ferma defensora dels drets de les dones. La seva obra més coneguda, Tea Rooms. Mujeres obreras, publicada el 1934, exposa les dificultats que afrontaven les treballadores, abordant temes com el masclisme i les desigualtats de classe que encara ressonen en la societat actual.

Amb aquesta iniciativa, el PSOE pretén fomentar la difusió del llegat de Carnés en col·laboració amb institucions com l’Institut Cervantes i fires internacionals del llibre. Això no només busca reconèixer la seva influència com una de les grans escriptores de la Generació del 27, sinó també reparar l’oblit que va patir durant anys, relegada en la memòria històrica de la literatura espanyola. No obstant això, gràcies a les recents reedicions de les seves obres, la seva figura està ressorgint i se li està retornant el lloc que sempre va merèixer.

El premi literari proposat no només serviria per honrar la memòria de Carnés, sinó també per oferir una plataforma de reconeixement a noves veus femenines en el periodisme i la literatura, seguint l’exemple de lluita i valentia que ella va demostrar al llarg de la seva vida.

Amb això, Luisa Carnés es consolida no només com una escriptora essencial del segle XX, sinó també com una figura clau en la defensa dels drets de les dones, un llegat que continua vigent i que, ara més que mai, mereix ser celebrat.

Aquesta és la història d’una dona la ploma i la veu de la qual continuen ressonant, i amb iniciatives com aquesta, el seu llegat està destinat a perdurar.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    Coloquio Internacional: reconceptualizar el bienestar: exploraciones literarias y artísticas. Instituto Universitario de Estudios Africanos, Euro-Mediterráneos e Iberoamericanos

    Instituto Universitario de Estudios Africanos,Euro-Mediterráneos e IberoamericanosRabat, 11 y 12 de junio de 2025 Como reflejo de la experiencia humana, el arte y la literatura ofrecen caminos privilegiadospara celebrar la búsqueda del bienestar y el desarrollo tanto para los personajes…

    Del colonialismo al imperialismo

    Eduardo Montagut En este artículo pretendemos comparar el colonialismo de la época moderna con el imperialismo de la era industrial. La industrialización en el siglo XIX y el enorme desarrollo tecnológico de Europa, especialmente en la época de la Segunda…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Coloquio Internacional: reconceptualizar el bienestar: exploraciones literarias y artísticas. Instituto Universitario de Estudios Africanos, Euro-Mediterráneos e Iberoamericanos

    Coloquio Internacional: reconceptualizar el bienestar: exploraciones literarias y artísticas. Instituto Universitario de Estudios Africanos, Euro-Mediterráneos e Iberoamericanos

    Del colonialismo al imperialismo

    Del colonialismo al imperialismo

    Mujeres por el desarme en 1930

    Mujeres por el desarme en 1930

    Diwan Mayrit: puente cultural entre España y el Magreb, traducción de Mostapha ZIAN

    Diwan Mayrit: puente cultural entre España y el Magreb, traducción de Mostapha ZIAN

    El periódico “La Solidaridad”

    El periódico “La Solidaridad”

    La IA en la educación: oportunidades y desafíos en un mundo en cambio

    La IA en la educación: oportunidades y desafíos en un mundo en cambio

    “El Clamor Público”: un periódico progresista

    “El Clamor Público”: un periódico progresista

    Galdós en el mitin del Jai-Alai del primero de mayo de 1910

    Galdós en el mitin del Jai-Alai del primero de mayo de 1910

    Cuando el integrismo cargó contra el monumento madrileño de Juan Valera

    Cuando el integrismo cargó contra el monumento madrileño de Juan Valera

    Entrevista a Rosa Amor, directora de Isidora revistas

    Entrevista a Rosa Amor, directora de Isidora revistas

    Las mujeres en su sitio

    Las mujeres en su sitio

    Hommage à Mohamed Sektawi : gardien de secrets et poète de la résistance

    Hommage à Mohamed Sektawi : gardien de secrets et poète de la résistance