Maçoneria i El llibre de la selva


Eduardo Montagut

Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys ho han estat durant un període de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé remarcar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat no implica que les seves obres hagin de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàticament maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba deixant empremta si realment s’ha sentit la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleu influència en un personatge, en una situació, en un diàleg, etc.

En aquest sentit, Rudyard Kipling probablement ha estat l’escriptor més intensament maçònic de la història de la literatura contemporània, perquè els seus valors maçònics apareixen en les seves obres. Es va iniciar a Lahore, avui al Pakistan, quan aquesta ciutat pertanyia a l’Imperi britànic. A la seva novel·la Kim es poden trobar al·lusions a la maçoneria, com quan es fa referència al fet que Kim havia de ser destinat a un orfenat maçònic, ja que el seu pare hauria estat maçó.

A més, va compondre un dels poemes maçònics més cèlebres, és a dir, Mother Lodge o Mare Lògia en castellà, rememorant la lògia on fou iniciat i on exercí de Segon Vigilant. Però, sens dubte, destaca el fet que la seva obra arxiconeguda, i portada al cinema, El llibre de la selva, sigui, en realitat, la història d’una iniciació: la de Mowgli, el nen perdut a la selva i criat pels llops.

Mowgli es va perdre a la selva fugint de l’atac d’un tigre al seu poblat. És un nen que no arriba als dos anys, però sobreviu gràcies als llops, en teoria els grans enemics dels homes, tot i que ja coneixem la llegenda antiga d’una lloba que va alletar els fundadors de Roma. La manada de llops té un consell, però no és exclusiu d’ells, perquè també hi participen altres animals. En aquest consell impera la llei de la selva, que no té res a veure amb el que tradicionalment entenem per aquesta expressió. El consell ha d’acceptar dins l’univers de la selva el nen, cosa que, en principi, no és fàcil. No és el consell una lògia? Acceptar Mowgli no és començar a iniciar-lo en la vida?

Si no heu llegit el llibre, és un bon moment per fer-ho; i si ja el vau llegir fa temps, potser una nova lectura, amb aquests breus suggeriments, us pot fer veure l’obra d’una altra manera.

  • Related Posts

    La Conferència Internacional de Periodistes Socialistes

    Eduardo Montagut Els dies 1 i 2 d’octubre de 1900, a París, al final del Congrés de la Segona Internacional que s’hi havia celebrat, tingué lloc la Conferència Internacional de Periodistes Socialistes, amb l’assistència, com a representant espanyol, de Pablo…

    La denúncia parlamentària socialista sobre el caciquisme a Moguer (1931)Història. Dilluns, 23 de març de 2026

    Eduardo Montagut El setembre de 1931, enmig del debat constitucional, es va tractar l’assumpte del caciquisme a Moguer, que va portar a col·lació el diputat socialista Agustín Marcos. Marcos Escudero va ser escultor decorador, nascut a la província de Salamanca,…

    One thought on “Maçoneria i El llibre de la selva

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX