Maçoneria i El llibre de la selva


Eduardo Montagut

Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys ho han estat durant un període de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé remarcar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat no implica que les seves obres hagin de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàticament maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba deixant empremta si realment s’ha sentit la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleu influència en un personatge, en una situació, en un diàleg, etc.

En aquest sentit, Rudyard Kipling probablement ha estat l’escriptor més intensament maçònic de la història de la literatura contemporània, perquè els seus valors maçònics apareixen en les seves obres. Es va iniciar a Lahore, avui al Pakistan, quan aquesta ciutat pertanyia a l’Imperi britànic. A la seva novel·la Kim es poden trobar al·lusions a la maçoneria, com quan es fa referència al fet que Kim havia de ser destinat a un orfenat maçònic, ja que el seu pare hauria estat maçó.

A més, va compondre un dels poemes maçònics més cèlebres, és a dir, Mother Lodge o Mare Lògia en castellà, rememorant la lògia on fou iniciat i on exercí de Segon Vigilant. Però, sens dubte, destaca el fet que la seva obra arxiconeguda, i portada al cinema, El llibre de la selva, sigui, en realitat, la història d’una iniciació: la de Mowgli, el nen perdut a la selva i criat pels llops.

Mowgli es va perdre a la selva fugint de l’atac d’un tigre al seu poblat. És un nen que no arriba als dos anys, però sobreviu gràcies als llops, en teoria els grans enemics dels homes, tot i que ja coneixem la llegenda antiga d’una lloba que va alletar els fundadors de Roma. La manada de llops té un consell, però no és exclusiu d’ells, perquè també hi participen altres animals. En aquest consell impera la llei de la selva, que no té res a veure amb el que tradicionalment entenem per aquesta expressió. El consell ha d’acceptar dins l’univers de la selva el nen, cosa que, en principi, no és fàcil. No és el consell una lògia? Acceptar Mowgli no és començar a iniciar-lo en la vida?

Si no heu llegit el llibre, és un bon moment per fer-ho; i si ja el vau llegir fa temps, potser una nova lectura, amb aquests breus suggeriments, us pot fer veure l’obra d’una altra manera.

  • Related Posts

    La santeté

    Daniel Gautier Miau – Préface Il y aurait bien des manières de lire le roman de Galdós qui nous est proposé ici. L’auteur des Episodes Nationaux nous donne quelques repères en parlant des différents ministres en poste durant les activités…

    L’Escola Obrera Socialista al Pont de Vallecas

    Eduardo Montagut L’Escola Obrera Socialista de la Casa del Poble de Madrid va decidir a començaments de 1931 ampliar la seva oferta cap a la perifèria de la capital, i per això els seus professors es van posar a organitzar…

    One thought on “Maçoneria i El llibre de la selva

    1. I really like your blog.. very nice colors & theme. Did you create this website yourself or did you hire someone to do it for you? Plz reply as I’m looking to construct my own blog and would like to find out where u got this from. kudos

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    La novela como imagen de la vida

    La novela como imagen de la vida

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Los socialistas y los duelos

    Los socialistas y los duelos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós