Breu comentari sobre un text racista en la Guerra de Secessió, per Eduardo Montagut

Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud.

Per conèixer les idees sobre les quals es sustentava el racisme i l’esclavitud al Sud dels Estats Units en l’època de la Guerra de Secessió, aportem el text d’un sudista:

«Havíem proposat reprendre el tràfic de negres, però no va ser possible obtenir l’autorització del Congrés. Vam pensar llavors annexionar-nos Mèxic i Centreamèrica, per assegurar així una ruta neutral a la importació d’esclaus. Si no podíem fer-ho pacíficament, ho hauríem fet per la força. Déu ha creat els negres amb l’únic propòsit de tallar la llenya i portar l’aigua dels blancs. Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud. Si l’amor a la pàtria no li impedeix persistir en la seva actitud, l’amor al treball i al cotó el rendirà. L’esclavitud dels negres està justificada per la Bíblia, les consideracions humanitàries i la sana filosofia.»

El text ens sembla interessant per a l’objectiu que ens proposem perquè recull una sèrie d’idees sobre l’actitud i els valors dels sudistes als Estats Units:

  1. Una crida a l’orgull del Sud quan s’expressa que és un dels pobles més virtuosos de la Terra, però que hauria estat oblidat pels propis sudistes fins a aquell moment. Aquest orgull es relaciona amb l’afirmació rotunda que el Nord mai podria dominar el Sud. El text és una reafirmació dels suposats valors sudistes en un moment clau, el de l’enfrontament amb el Nord.
  2. Una voluntat imperial, quan es parla de les possibles annexions d’altres territoris americans.
  3. La justificació de l’esclavitud dels negres basada en aspectes religiosos i/o tradicionals, així com en un suposat humanitarisme.

El text s’ha consultat del manual d’Història Contemporània de COU d’Antonio Fernández, un clàssic que continua essent imprescindible pel valor dels seus continguts, malgrat el temps transcorregut.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

La mujer y lo real del goce en algunos personajes de Pérez Galdós

Félix Recio, Profesor titular en la UCM y Psicoanalista La  relación entre el arte o la literatura y el psicoanálisis no debe de ser metadiscursiva, no se trata de que este tome a estos como sus objetos, pues, según Lacan…

La construcción fictiva de un personaje real. El ejemplo del Marqués del Duero en las obras galdosianas

Domingo César Ayala, Universidad de Jaén      Resumen: Los Episodios Nacionales suponen, además de la obra más ambiciosa de su autor, un espejo ficcionado de la realidad contemporánea de todo el siglo XIX con difícil parangón en la literatura europea.…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

Esperanto y pacifismo en 1929

Esperanto y pacifismo en 1929

Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

Principios socialistas en la educación en la Segunda República

Principios socialistas en la educación en la Segunda República

Catedráticos depurados por el franquismo

Catedráticos depurados por el franquismo

La Sociedad Fabiana

La Sociedad Fabiana

La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media