Francisca de Pedraza. Dona i Mitja: la violència de gènere a l’Espanya moderna

Eduardo Montagut

L’any 2018 es va publicar per part de l’Institut Quevedo de la Universitat d’Alcalá d’Henares, en col·laboració amb l’Ajuntament d’aquesta ciutat, un llibre molt original titulat Francisca de Pedraza. Dona i Mitja. Dir NO a l’Espanya del Segle d’Or, basat en la investigació del professor d’Història del Dret Ignacio Ruiz Rodríguez, i ara amb il·lustracions i guió adaptat d’Almudena del Mazo Revuelta. Es tractaria, per tant, d’un còmic. També podem recórrer al llibre del professor, titulat Francisca de Pedraza o el triomf d’una dona del Segle d’Or davant la violència masclista (2019).

Francisca de Pedraza va ser una pionera, una dona veïna d’Alcalá d’Henares que, a finals del segle XVI, va decidir posar fi al maltractament que patia per part del seu marit. El seu esforç no fou fàcil, atesa la manera com funcionava la justícia en aquestes qüestions a l’Espanya moderna, fins que, finalment, aconseguí que l’escoltés el Tribunal de la Universitat d’Alcalá d’Henares que, davant les evidències, dictà una sentència que no podem deixar de qualificar d’històrica. L’any 1624, la sentència del rector Álvaro de Ayala establia el divorci, la devolució de la dot i una ordre d’allunyament.

Per aquest fet, la Universitat d’Alcalá dona suport a les accions que facin possible el coneixement de Francisca de Pedraza. I en el mateix sentit, el consistori alcalainenc, al març de 2016, va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics una moció per organitzar anualment una activitat de reconeixement de la nostra protagonista. Per això, ambdues institucions decidiren editar aquest llibre-còmic per donar a conèixer la investigació d’Ignacio Ruiz.

La investigació sorgí quan Ignacio Ruiz trobà als arxius aquesta sentència, un document d’un valor històric innegable, i després ha arribat aquest llibre amb unes magnífiques il·lustracions que acostaran tothom a una història intensa, una història de tenacitat i de justícia. Una història que ens serveix ara, al segle XXI, per continuar pensant i actuant contra la violència de gènere davant la seva persistència i davant els discursos que la neguen.