Tornem a recuperar un text de Marx i sempre gràcies a la revista Leviatán. Aquesta vegada ens acostem al concepte d’història de la burgesia, que va aparèixer en Misèria de la Filosofia, i en el número de maig de 1936 de la revista socialista espanyola:

«Els economistes procedeixen d’una manera molt singular. Per a ells no hi ha més que dues classes d’institucions: les artificials i les naturals. Les institucions del feudalisme són artificials; les de la burgesia són les úniques naturals. Es semblen en això als teòlegs, que també estableixen dues classes de religions. Tota religió que no és la seva, és una invenció dels homes; només la pròpia és una emanació de Déu. En dir que les relacions actuals—les relacions de la producció burgesa—són naturals, els economistes donen a entendre que en aquestes relacions es crea la riquesa i es desenvolupen les forces productives conforme a les lleis de la natura. Per tant, aquestes relacions són elles mateixes lleis naturals independents de la influència del temps; lleis eternes que han de regir sempre la societat. Així, doncs, fins ara hi ha hagut història; però d’ara endavant la història no tindria raó de ser.

Hi ha història perquè han existit les institucions feudals i perquè en aquestes institucions es troben unes relacions de producció completament diferents a les de la societat burgesa, que els economistes volen fer passar per naturals i, per tant, eternes».

El text incideix, com veiem, a denunciar com la burgesia considerava com naturals les relacions de producció del capitalisme i en les quals es generaria la riquesa, enfront del mode de producció anterior, el feudal, que seria artificial. Sens dubte, estem davant d’un material suggeridor, i que, en realitat, segueix de plena actualitat.