El període d’Entreguerres o el món entre dues guerres mundials, per Eduardo Montagut

Properament sortirà a les llibreries i plataformes digitals l’últim llibre d’un dels nostres coeditors, Eduardo Montagut, en la col·lecció de Guíaburros d’Editatum, El període d’Entreguerres. El món entre dues guerres mundials. Com afirma l’autor, el llibre continuaria l’estudi que va fer en un altre manual sobre la Gran Guerra.

En aquesta ocasió s’aborden vint anys d’intenses relacions internacionals, en el que es va conèixer després com el període d’Entreguerres. L’autor pretén oferir algunes claus sobre el que va passar en aquests dos decennis perquè el fracàs tornés a triomfar i es generés una conflagració encara més mundial i encara més mortífera.

Com és habitual en Montagut, s’ofereix una visió que no sembla estrictament eurocèntrica, amb especial atenció a Amèrica i a Àsia. El llibre també s’acosta a aspectes menys coneguts o menys tractats en manuals clàssics d’història de les relacions internacionals, com és l’alternativa diplomàtica en clau obrera, sense oblidar el paper de les dones per la pau en aquella època.

Finalment, s’aborda un capítol final sobre la política exterior a Espanya, incloent una anàlisi de la dimensió internacional de la Guerra Civil.

L’autor ens recorda que hauria intentat realitzar una revisió àmplia i serena, i que la història que conta està oberta a altres interpretacions, matisos i visions. El que ha pretès és aportar materials suggerents que ajudin a entendre el passat, i per poder reflexionar, en aquest cas, sobre la importància que tenen les relacions exteriors en el nostre propi devenir.

  • Related Posts

    La decisión del rey según Ossorio y Gallardo el 14 de abril de 1931

    Eduardo Montagut Ángel Ossorio y Gallardo realizó unas declaraciones sobre el trascendental momento histórico que vivió España en torno al 14 de abril de 1931, centrándose en la decisión que debía tomar el rey, y que tienen su interés desde…

    Galdós, ahora

    Jorge Rodríguez Padrón, Crítico literario Tengo para mí que Galdós nunca ha sido, entre nosotros, santo de una especial devoción, ni en lo literario ni en lo ideológico. Donde estuviera Baroja, pesaba en su contra ese casticismo que se adjudicó…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX