“El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical


Eduardo Montagut

El Diluvio va ser un diari barceloní en castellà, nascut en l’època de la Restauració (amb el seu antecedent de 1858 a El Telégrafo), i que va durar fins a l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939. Parlem, a més, d’un diari fonamental dins la premsa republicana de tendència federal i anticlerical.

En realitat, aquest diari, com apuntàvem, va néixer com a continuador de El Telégrafo, que havia estat fundat el 1858 també a la capital catalana, d’ideologia republicana federal, i que havia posat en marxa l’escriptor i historiador Ferran Patxot (1812-1859). En aquest diari, amb dues edicions, una de matí i una altra de tarda, hi van escriure personalitats com Valentí Almirall, Víctor Balaguer, Ángel Samblancat, Claudi Ametlla, entre d’altres. Com que Patxot va morir molt aviat, se’n va fer càrrec el fill de Ferran i Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardizo. En aquell moment el diari es va comprometre molt en la lluita social a Barcelona atacant l’Ajuntament i les seves polítiques, i va ser molt destacada la seva participació en la important vaga dels consumidors del gas dels anys 1878-79. El diari va canviar diverses vegades de nom per iniciativa de Manuel de Lasarte. Finalment, el canvi definitiu de capçalera es va produir el 10 de febrer de 1879 amb El Diluvio; per això podem dir que el diari va durar realment 82 anys, des de mitjan regnat d’Isabel II fins al final de la Guerra Civil.

Lasarte va continuar sent el propietari del diari, tot i que, a la seva mort, va passar a ser propietat del seu fill Manuel de Lasarte i Arán, que també el va dirigir. Va tenir diversos directors: Josep Laribal, Artur Albareda, Pere Sala o Jaume Claramunt, tot i que aquest va compartir la direcció amb Jaume Brossa. Van continuar escrivint-hi els autors citats per a El Telégrafo, a més de Miró i Folguera, Robert Robert, Conrad Raure, Ramon Sempau, Antoni Feliu i Codina, etc.

El diari va tenir una tirada enorme, de les més grans de tota Catalunya, i va continuar atacant el Consistori, defensant el republicanisme federal i amb un marcat accent anticlerical. Claudi Ametlla va arribar a definir el diari com un diari pintoresc, incongruent i anàrquic, però, sens dubte, fonamental en la intensa història de Barcelona i Catalunya entre tots dos segles.

Entre els anys 1904 i 1911, per iniciativa de Manuel Busquets, cunyat de Lasarte, el diari va treure un suplement setmanal, un magazine o revista, El Diluvio Ilustrado.

El diari seria requisat pel Movimiento Nacional.

Hem treballat amb el Diccionari d’Història de Catalunya, dirigit per Jesús Mestre i Campi, d’Edicions 62. Però també és imprescindible acudir a les referències bibliogràfiques següents:

Checa Godoy, Antonio (1989). Prensa y partidos políticos durante la II República. Universidad de Salamanca.

Espinet, Francesc; Tresserras, Joan Manuel (1999). La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939. Universidad Autónoma de Barcelona.

Guillamet, Jaume (2001). «Las élites catalanas y la prensa: editores y directores». A Paul Aubert i Jean-Michel Desvois (ed.), Les élites et la presse en Espagne et en Amérique latine: des Lumières à la Seconde Guerre mondiale. Casa de Velázquez, pp. 129-134.

Pich i Mitjana, Josep (desembre de 2003). «Manuel de Lasarte Rodríguez-Cardoso (1830-1901) i els inicis de la premsa catalana de masses. Del Telégrafo a El Diluvio». Treballs de Comunicació (Societat Catalana de Comunicació) (18): 87-106.

Toll Deniel, Gil, El Diluvio y la segunda república, la perspectiva políticosocial de un diario popular, republicano y federalista, tesi de la Universitat Pompeu i Fabra, 2019.

  • Related Posts

    Las cartillas racionalistas para enseñar a leer (1908)

    Eduardo Montagut En este trabajo nos hacemos eco de una realización sobre libros de textos para una enseñanza racionalista a comienzos del siglo XX por parte de un destacado escritor socialista, Juan Almela Meliá. La Sociedad de Escuelas Laicas decidió…

    El debate entre Pablo Iglesias y Francisco Tomás en tiempos de la Internacional

    Eduardo Montagut El conflicto entre la corriente mayoritaria anarquista del internacionalismo español y la minoría marxista es una cuestión harto importante para entender la historia del movimiento obrero español. Aunque existe ya una importante bibliografía al respecto, no deja de…

    One thought on ““El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    1. I know this if off topic but I’m looking into starting my own blog and was curious what all is needed to get set up? I’m assuming having a blog like yours would cost a pretty penny? I’m not very internet savvy so I’m not 100 sure. Any suggestions or advice would be greatly appreciated. Thanks

    2. Thank you for another informative web site. Where else may I am getting that kind of info written in such a perfect means? I have a venture that I am simply now running on, and I have been on the glance out for such info.

    3. Hey there! This is my first visit to your blog! We are a team of volunteers and starting a new initiative in a community in the same niche. Your blog provided us beneficial information to work on. You have done a outstanding job!

    4. I absolutely love your blog and find almost all of your post’s to be just what I’m looking for. Would you offer guest writers to write content for you? I wouldn’t mind writing a post or elaborating on a lot of the subjects you write regarding here. Again, awesome website!

    5. Wonderful goods from you, man. I’ve understand your stuff previous to and you are just extremely magnificent. I actually like what you’ve acquired here, certainly like what you’re saying and the way in which you say it. You make it enjoyable and you still care for to keep it sensible. I can not wait to read much more from you. This is really a tremendous web site.

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Las cartillas racionalistas para enseñar a leer (1908)

    Las cartillas racionalistas para enseñar a leer (1908)

    El debate entre Pablo Iglesias y Francisco Tomás en tiempos de la Internacional

    El debate entre Pablo Iglesias y Francisco Tomás en tiempos de la Internacional

    La República de las Letras: cuando Galdós y Blasco Ibáñez quisieron fundar un país de lectores

    La República de las Letras: cuando Galdós y Blasco Ibáñez quisieron fundar un país de lectores

    El corazón inquieto: la fe en una generación que busca a Dios entre conciertos, tarot y pantallas

    El corazón inquieto: la fe en una generación que busca a Dios entre conciertos, tarot y pantallas

    El Corpus en Tenerife: cuando la fe se convierte en alfombra

    El Corpus en Tenerife: cuando la fe se convierte en alfombra

    León XIV en España: una visita entre la fe, la memoria y las heridas abiertas

    León XIV en España: una visita entre la fe, la memoria y las heridas abiertas

    La novela como imagen de la vida

    La novela como imagen de la vida

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Los socialistas y los duelos

    Los socialistas y los duelos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Esperanto y pacifismo en 1929