Què entenem per l’Antic Règim?

Eduardo Montagut

El terme Antic Règim (Ancien Régime, en francès) va sorgir en l’època de la Revolució Francesa amb un sentit negatiu per referir-se a un ordre que es volia eliminar.
Els historiadors, per la seva banda, designen amb aquest concepte el conjunt d’estructures i institucions econòmiques, socials i polítiques existents a Europa des de finals del segle XV i començaments del segle XVI fins als grans processos revolucionaris i de transformació que van tenir lloc a la segona meitat del segle XVIII, sense cap mena de sentit pejoratiu.

L’Antic Règim es caracteritzaria, per tant, per comptar amb una economia eminentment agrària, tant per l’origen de la riquesa com per la importància de la població rural, sense obviar el creixement del capitalisme mercantil; una estructura social de tipus estamental, en la qual les diferències s’establirien en virtut de l’origen familiar més que no pas de la capacitat, la riquesa o el talent personals, tot organitzant-se la societat en tres estaments, estats o braços —clergat, noblesa i estat pla o tercer estat—, la línia divisòria dels quals se situaria en la possessió o no de drets o privilegis; i per una forma de govern basada en la monarquia absoluta, en la qual l’origen de la sobirania no dependria de la voluntat dels governats (súbdits i no pas ciutadans), de manera que no estaria limitada en l’exercici de les seves funcions, i es considerava d’origen diví.

El concepte, en aplicar-se a un període temporal tan ampli i a un espai —l’europeu— tan heterogeni, ha generat no poques polèmiques historiogràfiques. En primer lloc, hi hauria la crítica al sentit teleològic explícit en la seva formulació, ja que adquiria sentit pel seu desenllaç, és a dir, per les revolucions liberals-burgeses, defensades lògicament per la historiografia liberal clàssica. Per la seva banda, els historiadors més conservadors solen rebutjar el terme perquè consideren que té una càrrega negativa. La historiografia marxista no el rebutja, tot i que sempre ha preferit emprar-ne d’altres, com ara feudalisme, feudalisme tardà i, sobretot, transició del feudalisme al capitalisme, és a dir, el període en què canviaria el mode de producció feudal pel capitalista, incidint en la continuïtat amb l’Edat Mitjana.

Una altra crítica o, més aviat, matisació, en relació amb els límits temporals del període, intenta demostrar que l’Antic Règim va ser més resistent i va perdurar més del que es pensa. En algunes zones d’Europa, l’Antic Règim mantindria algunes característiques i persistències fins a la Gran Guerra, moment en què quedaria ja completament liquidat. Aquesta persistència tindria a veure amb el fet que en aquells llocs no s’hi van produir revolucions liberals, o bé ho van fer de manera precària, establint-se pactes amb forces socials i aspectes del passat. Els casos més evidents es trobarien a l’Europa central i oriental, encara que també es poden rastrejar reminiscències del passat de l’Antic Règim als estats del sud d’Europa, com Portugal, Espanya i a la mateixa Itàlia unificada.

  • Related Posts

    Apuntes de sufragismo australiano

    Eduardo Montagut En la Historia del sufragismo australiano hay que destacar la Women’s Suffrage League, creada en el año 1888, que lideró la lucha por el derecho de las mujeres al voto en Australia del Sur, que se convertiría en…

    La lucha femenina contra el alcoholismo en el XIX

    Eduardo Montagut La lucha contra el alcoholismo en el ámbito anglosajón parecería, en principio que nada tenía que ver con la emancipación de la mujer, pero como fue protagonizada por las mujeres hizo que sus participantes adquirieran una enorme importancia…

    One thought on “Què entenem per l’Antic Règim?

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    “Ellas”: una publicación de derechas

    “Ellas”: una publicación de derechas

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

    Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario