Quan es cremaven llibres a la postguerra

Eduardo Montagut

Són conegudes per tothom les imatges de les cremades públiques de llibres a l’Alemanya nazi. Doncs bé, també al nostre país es va fer una crema pública de llibres el dia 30 d’abril de 1939 a la Universitat Central de Madrid, per iniciativa de la Falange. Es tractà d’un acte anomenat “auto de fe”, com si es tractés d’un auto de fe del Sant Ofici, comparant el judici als condemnats que després serien cremats amb una crema de llibres escrits pels suposats enemics d’Espanya.

Entre aquests autors “enemics” hi hauria Sabino Arana, Lamartine, Freud, Marx, Rousseau, Voltaire, etc. Com que l’acte havia de tenir un significat i una dimensió educativa, hi assistí Antonio Luna, aleshores secretari nacional d’Educació. La premsa falangista publicà que amb la crema es contribuïa a la construcció de l’“Espanya Una, Grande y Libre”. Es condemnava els llibres liberals, separatistes, marxistes, els que havien difós la llegenda negra, els anticatòlics, els de “malaltís romanticisme”, els que propagaven el pessimisme, els modernistes, els cursis, els covards, els pseudocientífics, els dolents i els xabacans, tot en una barreja ben variada. Crida l’atenció com la Falange s’erigia en jutge censor no sols dels llibres polítics o amb idees que, suposadament, intentarien perjudicar Espanya, sinó també de la qualitat i dels valors literaris.

A més, la mateixa premsa feia una advertència als autors dels llibres condemnats en el sentit que la joventut espanyola tenia el valor de cremar aquells llibres, i sense cap mena de remordiment.

  • Related Posts

    Maçoneria i El llibre de la selva

    Eduardo Montagut Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys ho han estat durant un període de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals…

    Léo Taxil: antimasoneria i impostura

    Eduardo Montagut Léo Taxil fou un personatge peculiar que començà en l’àmbit de la crítica ferotge anticlerical, arribant fins i tot a patir persecució judicial que el portà a fugir a Suïssa. El 1881 fou iniciat en la maçoneria, però…

    One thought on “Quan es cremaven llibres a la postguerra

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Educación racionalista en Irún (1908)

    Educación racionalista en Irún (1908)

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    “Ellas”: una publicación de derechas

    “Ellas”: una publicación de derechas

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos