Mararía, de Rafael Arozarena: Un clàssic de la literatura canària

Observatotio Negrín-Galdós

Breu biografia de l’autor

Rafael Arozarena Doblado (Santa Cruz de Tenerife, 1923 – 2009) fou un escriptor canari, poeta i novel·lista, considerat una de les veus més interessants de la literatura insular a la segona meitat del segle XX. Formà part del grup literari fetasiano als anys cinquanta, corrent que aportà una visió introspectiva i existencial a la cultura canària. Tot i que Arozarena va començar com a poeta, assolí fama estatal amb la novel·la Mararía (1973), la seva obra més coneguda i referent del patrimoni literari de les Illes Canàries. El 1988 rebé el Premi Canàries de Literatura i el 2000 fou elegit membre de l’Acadèmia Canària de la Llengua.

Orígens de l’obra i argument

Arozarena es va inspirar en la llegenda d’una dona de Femés (Lanzarote) d’extraordinària bellesa, que ell conegué mentre hi treballava a la companyia telefònica. La novel·la recrea aquest entorn rural durant la dictadura franquista i mescla realitat i mite per retratar la pobresa de l’illa, el caciquisme i l’emigració cap a Amèrica.

La història s’inicia amb l’arribada d’un foraster a Femés que, encuriosit, reconstrueix la vida de l’enigmàtica Mararía —una anciana temuda pels veïns— mitjançant els testimonis dels habitants. Descobrim que aquella dona fou, de jove, d’una bellesa captivadora que provocava passions i violència. Els seus intents d’escapar del poble amb pretendents forasters acaben en desgràcia: morts inesperades, enganys, la pèrdua d’un fill… Els rumors i la superstició fan que finalment se la titlli de bruixa i quedi marginada.

Temes principals de Mararía

  • Bellesa, passió i fatalitat: La bellesa de Mararía és font de conflicte; els homes rivalitzen i la comunitat atribueix a la noia tots els infortunis.
  • La dona en una societat patriarcal: Critica la marginació de la dona que trenca les normes —Mararía es converteix en boc expiatori i símbol tràgic de la feminitat silenciada.
  • Aïllament i insularitat: L’illa és una “presó” que provoca l’anhel de llibertat, però també el recel cap a l’exterior.
  • Superstició i religiositat popular: Convivència de creences màgiques i moral catòlica, que converteixen la protagonista en bruixa i pecadora.
  • Context històric: Retrat fidel de la postguerra franquista a Lanzarote: pobresa, analfabetisme, emigració i caciquisme.

Estil i estructura narrativa

Mararía destaca per la seva estructura polifònica: el viatger-foraster recull les veus de diversos personatges, mentre la protagonista gairebé no parla directament. El llenguatge alterna el registre poètic del narrador amb el parlar popular canari dels diàlegs, dotant l’obra d’autenticitat i color local. També hi ha un ús simbòlic del paisatge volcànic (malpaís, vent, soledat) que reflecteix l’estat d’ànim dels personatges.

Importància i llegat

Des de 1973, Mararía és considerada un clàssic de la literatura canària i lectura habitual als instituts de l’arxipèlag. Ha estat traduïda, estudiada en universitats i adaptada al cinema (1998, dir. Antonio J. Betancor) i a la música (cançó de Pedro Guerra). La figura de Mararía ha esdevingut un mite literari que continua fascinant per la seva denúncia social i la seva profunditat simbòlica.

En definitiva, Mararía no només ofereix un retrat vibrant de la vida rural canària de mitjan segle XX, sinó que planteja qüestions universals sobre la llibertat, la injustícia i el destí de qui gosa desafiar les normes.

  • Isidora Revista

    Isidora. Revista de Estudios Galdosianos es una publicación cultural y académica fundada en 2005 y especializada en Benito Pérez Galdós, literatura española, crítica textual, traducción, estudios culturales e historia intelectual. Con ISSN 1699-5996, la revista desarrolla además proyectos dedicados a la cultura canaria, el Observatorio Galdós-Negrín y la difusión internacional de las humanidades.

    Related Posts

    La Bible dans les ateliers maçonniques : une vision de la franc-maçonnerie espagnole

    Eduardo Montagut La présence de la Bible dans les loges ou ateliers maçonniques a fait couler beaucoup d’encre et suscité de nombreux débats au sein de la franc-maçonnerie. Nous apportons ici un document historique consulté dans la revue maçonnique espagnole…

    La catedral de Sevilla, Pérez Galdós

    LA CATEDRAL DE SEVILLA Madrid, 15 d’agost de 1888 I Avui em toca parlar d’una desgràcia, d’una pèrdua artística de grandíssima consideració, encara que penso i espero que no serà irreparable. La catedral de Sevilla, l’incomparable monument, l’edifici religiós més…

    One thought on “Mararía, de Rafael Arozarena: Un clàssic de la literatura canària

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    TODO CANARIAS

    Ocho peñas bajo la sombra del Sol

    Ocho peñas bajo la sombra del Sol

    La casa de las dos caras: anatomía de una presunta estafa inmobiliaria en Abades

    La casa de las dos caras: anatomía de una presunta estafa inmobiliaria en Abades

    La Guerra Civil en Canarias: una retaguardia marcada por la violencia y el silencio

    La Guerra Civil en Canarias: una retaguardia marcada por la violencia y el silencio

    Juan Negrín: el canario europeo al que la historia tardó en hacer justicia

    Juan Negrín: el canario europeo al que la historia tardó en hacer justicia

    La nevera llena, la isla vacía: el alquiler vacacional y el turismo que devora Canarias

    La nevera llena, la isla vacía: el alquiler vacacional y el turismo que devora Canarias

    ‘Godo serás’ las casas cerradas de la patria que cierra la puerta

    ‘Godo serás’ las casas cerradas de la patria que cierra la puerta

    José Fraguas: el violín ante la memoria sonora de Canarias

    José Fraguas: el violín ante la memoria sonora de Canarias

    El Atlas que escuchó hablar a Canarias

    El Atlas que escuchó hablar a Canarias

    Mercedes Pinto: una mujer que convirtió la partida en palabra

    Mercedes Pinto: una mujer que convirtió la partida en palabra

    El Día de Canarias: celebrar lo que somos

    El Día de Canarias: celebrar lo que somos

    Canarias contra la postal: Agustín Espinosa y la invención poética de Lanzarote

    Canarias contra la postal: Agustín Espinosa y la invención poética de Lanzarote

    1937: Juan Negrín, el canario que cargó con la República

    1937: Juan Negrín, el canario que cargó con la República

    Alonso Quesada: modernidad, ironía y desasosiego en la literatura canaria

    Alonso Quesada: modernidad, ironía y desasosiego en la literatura canaria

    La calima en las islas: el día en que el aire se vuelve enemigo

    La calima en las islas: el día en que el aire se vuelve enemigo

    La mujer en Canarias: historia, territorio y desigualdades persistentes

    La mujer en Canarias: historia, territorio y desigualdades persistentes

    El Río en Arico: el pueblo que vive entre pinos secos, barrancos con memoria y arqueología industrial

    El Río en Arico: el pueblo que vive entre pinos secos, barrancos con memoria y arqueología industrial

    Carnaval bajo los focos: la resaca crítica tras la Gala de la Reina

    Carnaval bajo los focos: la resaca crítica tras la Gala de la Reina

    Filoxera en Canarias: historia, situación actual y estrategias de futuro

    Filoxera en Canarias: historia, situación actual y estrategias de futuro

    Canarias ante el cambio climático: biodiversidad, economía y patrimonio en riesgo

    Canarias ante el cambio climático: biodiversidad, economía y patrimonio en riesgo

    El habla canaria en la literatura

    El habla canaria en la literatura

    ‘El Ferna’ o el oficio de encender una plaza

    ‘El Ferna’ o el oficio de encender una plaza

    Arico vive un emotivo encuentro con los Reyes Magos en su iglesia histórica

    Arico vive un emotivo encuentro con los Reyes Magos en su iglesia histórica

    Historia educativa de El Río de Arico (1950-1980) y sus maestras

    Historia educativa de El Río de Arico (1950-1980) y sus maestras