Federico H. Shaw en els assegurances socials, per Montagut

Federico Howard Shaw (1864-1924) va ser un polític gallec d’origen britànic, nascut a Ferrol, i que ha passat a la Història, tot i que avui no sigui gaire conegut, per ser un dels impulsors de l’Institut Nacional de Previsió. En el centenari de la seva mort el recordem a les pàgines d’El Obrero.

El nostre protagonista va ser fill d’un matrimoni britànic que vivia a Ferrol. Amb el temps, la família es traslladaria a Madrid. Federico va entrar a treballar en l’àmbit dels assegurances, a «La Equitativa».

Una llei de 27 de febrer de 1908 va posar en marxa l’Institut Nacional de Previsió, que passà a ser dirigit per José Maluquer. En aquest context, Federico H. Shaw va ser nomenat administrador de la Caixa General de Pensions, gràcies als seus coneixements i perícia en assegurances. Va posar en marxa el sistema de quotes empresarials i de treballadors.

Va ser, a més, membre de la Junta de Govern del Cercle Mercantil i Industrial de Madrid. L’any 1907 va publicar segurament el primer manual d’assegurances d’Espanya, Teoria i Pràctica de l’Assegurança de Vida, que va prologar el mateix Maluquer, el seu gran mentor.

Pocs mesos després de la seva mort, a l’octubre de 1924, es va organitzar un acte d’homenatge al Teatre Jofre de Ferrol, que El Socialista va ressenyar en el seu número del 27 d’octubre d’aquell any. L’acte es va realitzar per iniciativa del Centre Obrer de la localitat perquè es volia honorar la feina que havia fet pels assegurances socials a Espanya i per demostrar als treballadors la important conveniència social de preocupar-se per aquestes qüestions. L’organització va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Ferrol, l’alcalde del qual va presidir l’acte, i amb el suport de l’Institut Nacional de Previsió, a través de la presència d’alguns membres de l’entitat. L’acte va ser un èxit de concurrència.

Els socialistes van elogiar la seva feina sobre les tarifes relacionades amb el Retir Obrer, encarregant una placa dedicada a la seva memòria que va ser lliurada a l’alcalde en l’acte per Remigio Cabello.

Podem consultar un article de la redacció del diari Diario de Ferrol, de 22 d’octubre de 2017, sobre el nostre protagonista.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

Estudio de las aportaciones del guión de la película ‘Tormento’ (1974) de Pedro Olea, a los planteamientos de la novela homónima de Benito Pérez Galdós

 Juana Coronada Gómez González, Universidad Complutense de Madrid (UCM) Resumen: Ofrecemos un análisis detallado de varios trabajos, cuyos autores son críticos literarios y/o cinematográficos que han estudiado las aportaciones del guion de Tormento, filme dirigido por Pedro Olea en 1974,…

La gata doméstica y la gallina clueca: maternidad social y maternidad natural en Fortunata y Jacinta

Cristina Guillén Arnáiz, Universidad Autónoma de Barcelona Resumen: En el estudio se analiza la forma en que las protagonistas de la obra de Galdós Fortunata y Jacinta experimentan su papel como madres, obteniendo una visión representativa de dos formas muy…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

“Ellas”: una publicación de derechas

“Ellas”: una publicación de derechas

Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

España, país de emigración

España, país de emigración

La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos