Anticlericalisme socialista britànic a les esglésies l’any 1887

Eduardo Montagut

Com és sabut, el 1881 Henry Hyndman va crear la Democratic Federation —Federació Democràtica—, tot i que amb el temps canviaria la seva denominació per la de Social Democratic Federation —Federació Socialdemòcrata—. Aquesta organització editava Justice, que pot ser considerat el primer periòdic socialista britànic. En l’organització també hi destacaren sindicalistes molt actius, com Tom Mann i John Burns, que van fer que es vinculés al sindicalisme. Una altra de les seves característiques fou que es tractà de l’organització britànica més propera a les idees marxistes.

Doncs bé, el 1887 aquesta organització va plantejar una campanya de propaganda política a les esglésies britàniques. Els diumenges de començaments d’any, una sèrie de grups d’alguns barris de Londres acudiren a les esglésies per dur a terme autèntics boicots als predicadors, amb cançons sobre els patrons, la doctrina cristiana de la resignació i allò que es predicava des dels púlpits. Aquests fets provocaren detencions per “aldarull”. Un dels detinguts fou condemnat a treballs forçats.

L’acte més important tingué lloc a la catedral de Sant Pau. A l’interior del temple va començar un murmuri que anà creixent, amb burles adreçades al predicador, aplaudiments i riallades.

De manera paral·lela, en acabar els oficis religiosos en molts temples de la capital britànica, se celebraren reunions per reivindicar la revolució social. També es produïren manifestacions davant de les esglésies.

La policia va reaccionar especialment a la catedral de Sant Pau, atesa la importància d’aquest temple, tot i que, pel que sembla, no hi va haver cap incident especialment rellevant.

Aquesta campanya suscità un debat en el si de la Federació. Per a alguns dels seus membres era una bona tàctica perquè cridava l’atenció pública i agitava. Però d’altres pensaven que, si no s’arribava fins a les últimes conseqüències, era millor no emprendre aquest tipus d’accions. Entre aquests crítics hi havia Ernest Belfort Bax, l’article del qual, publicat en el número 55 d’El Socialista, hem emprat com a font principal per a aquest article. Belfort pensava que no n’hi havia prou d’interrompre oficis religiosos, sinó que calia impedir-los per celebrar mítings socialistes amb la finalitat de denunciar “la hipocresia burgesa” que es reflectia clarament en aquelles cerimònies.