Eduardo Montagut

Els ateneus obrers van aparèixer a la segona meitat del segle XIX com a alternativa als ateneus que la burgesia havia anat creant en diverses ciutats com a centres per al foment de la cultura i de l’art. Els ateneus obrers pretenien ser centres culturals populars, és a dir, se centraven en les preocupacions i necessitats culturals i d’oci de les classes treballadores. Hi destacarien, sens dubte, l’Ateneu Català de la Classe Obrera i l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Hem assenyalat que els ateneus obrers es presentaven com una alternativa als ateneus burgesos, però convé remarcar que també van sorgir pel desinterès de l’Estat liberal envers l’educació i el foment cultural dels obrers.

Els anarquistes van mostrar una preocupació intensa i constant per la millora cultural dels treballadors. Per la seva banda, els socialistes es van incorporar després a aquesta iniciativa des d’una posició inicial més recelosa o tímida. A finals del segle XIX canviaran de posició i es llançaran a intentar conquerir l’espai cultural perdut davant dels anarquistes, fent servir les cases del poble. En allò que sí que coincidien uns i altres era que el triomf de les seves idees havia d’anar precedit o acompanyat de l’educació del proletariat. Si els obrers no tenien educació ni cultura, era impossible que la revolució triomfés.

Els ateneus obrers es van organitzar com un espai comú, una casa per a tots els obrers, des d’on es difonien doctrines i idees socials i polítiques, especialment les relacionades amb els avantatges de l’associació i l’organització com a mitjans per lluitar en defensa dels seus interessos, a més del reforç de la consciència de classe. Aquest primer objectiu es va anar acompanyant de l’eminentment cultural. En el seu si es van obrir biblioteques populars, centres de lectura, escoles per a adults i per als fills dels obrers, espais per desenvolupar l’esport, activitats musicals i teatrals, així com llocs per a l’oci.

A començaments del segle XX es va viure una veritable eclosió d’ateneus obrers de signe anarquista, però també les cases del poble socialistes van acollir les activitats pròpies dels ateneus. És important destacar que, en alguns casos, ateneus i cases del poble van arribar a comptar amb activitats relacionades amb serveis mèdics, mutualitats i economats.