Eduardo Montagut

En diverses ocasions la maçoneria espanyola va actuar en moments d’especial dificultat, com ara en catàstrofes naturals o arran d’epidèmies. En aquesta nota ens fem ressò del que va plantejar la maçoneria de Palma de Mallorca davant la previsió que el còlera arribés a les Balears.

Pel que sembla, les diferents lògies s’havien posat d’acord per adreçar-se al batle de la ciutat amb la finalitat de comunicar-li que tots els fons produïts pel tronc de beneficència d’aquestes lògies, és a dir, els diners que els maçons aportaven a les tenides (també conegut com a “tronc de la vídua”), serien invertits en adquirir materials que poguessin fer falta als malalts pobres si l’epidèmia de còlera envaïa la ciutat. Els maçons mallorquins eren previsors, com veiem.

A més d’aquest ajut de tipus material, s’havia acordat que els maçons acudirien personalment a socórrer totes les persones que necessitessin ajuda sense cap mena d’excepció, perquè s’afirmava que per a la maçoneria “tot home, siguin quines siguin les seves opinions, fins i tot aquell que ens odiï, menyspreï o persegueixi, és i ha estat sempre el nostre germà”.

Els maçons mallorquins indicaven al batle que no calia que fossin avisats ni que se’ls recordés el seu oferiment, perquè allà on hi hagués una necessitat hi serien per intentar oferir ajuda, sense cercar cap lloança ni agraïment. Es tractava de complir amb un deure. En tot cas, advertien que, si l’autoritat municipal considerava que els maçons podien prestar algun servei que a ells se’ls hagués passat per alt, no havia de dubtar que es posarien a la seva disposició. Per tal de ser operatius, s’havia decidit que les lògies es constituirien, des que aparegués el primer cas de còlera, en sessió permanent en un punt cèntric de la ciutat, i això seria posat en coneixement de la Batlia.

Hem consultat el número del 19 de juliol de 1890 de Las Dominicales del Libre Pensamiento.