La Universitat Popular de la Casa del Poble de Valladolid

Eduardo Montagut

A la Casa del Poble de Valladolid hi havia una Universitat Popular, creada i dirigida per les Societats Obreres. L’objectiu de la seva fundació era que els treballadors adquirissin “una cultura escollida” que els proporcionés coneixements útils en diferents aspectes relacionats amb la seva vida.
Es va buscar un sentit eminentment pràctic a l’ensenyament, amb assignatures escollides pels delegats de les Societats Obreres, buscant catedràtics i professors tècnics. Però no hem d’oblidar, com tindrem ocasió de comprovar, que també s’hi van impartir assignatures humanístiques, no només tècniques. Per al moviment obrer, allò pràctic incloïa la cultura. Creiem summament interessant detenir-nos en el tipus d’assignatures que es van dissenyar.

El curs de 1921/22 va ser el següent:

  • Lectures comentades d’autors antics i moderns, per Francisco Maldonado, catedràtic de Literatura.
  • Govern de les societats humanes, per Vicente Gay, catedràtic d’Economia política.
  • Evolució dels partits polítics d’Europa, per Camilo Barcia, catedràtic de Dret Internacional.
  • Legislació obrera, per Luis Valdés Calamita.
  • Fisiologia i higiene, per Lucio B. Voces, metge de la Mutualitat Obrera.
  • Aritmètica i Geometria, per Amadeo Arias, auxiliar de Matemàtiques a la Normal.
  • Francès, per Fernando Velasco, oficinista.
  • Gramàtica castellana (primer grup), per Zacarías Llera, escriptor.
  • Gramàtica castellana (segon grup), per Mariano de los Cobos, professor de correspondència i documentació.
  • Rudiments de lectura, escriptura i aritmètica, per David Valle, oficinista.

Els responsables d’aquesta Universitat Popular van intentar que l’Estat els atorgués una subvenció. Així, es van adreçar al ministre d’Instrucció, també vallisoletà (era natural de Medina de Rioseco i havia tingut responsabilitats municipals a Valladolid), César Silió Cortés. Com a ministre, ha passat a la Història pel seu Pla d’autonomia universitària, de maig de 1921, amb el qual es modificava el model centralista inaugurat per la Llei Moyano a mitjan segle anterior. Els membres de la Casa del Poble van sol·licitar una quantitat o bé una donació de material pedagògic.

Pel que sembla, s’explicà al ministre el propòsit i funcionament de la Universitat Popular, però no van aconseguir res. A les pàgines d’El Socialista es va denunciar aquesta negativa a ajudar la iniciativa educativa del moviment obrer vallisoletà de signe socialista. S’hi plantejava que, mentre el ministre havia negat aquesta ajuda, en canvi havia aconseguit que el Senat aprovés una consignació de cent mil pessetes per editar un “llibre patriòtic” com a llibre de text a les escoles primàries, qüestionant el concepte de patriotisme del polític.

Hem consultat el número 4283 d’El Socialista, del dia 2 de novembre de 1922.

  • Related Posts

    La Conferència Internacional de Periodistes Socialistes

    Eduardo Montagut Els dies 1 i 2 d’octubre de 1900, a París, al final del Congrés de la Segona Internacional que s’hi havia celebrat, tingué lloc la Conferència Internacional de Periodistes Socialistes, amb l’assistència, com a representant espanyol, de Pablo…

    La denúncia parlamentària socialista sobre el caciquisme a Moguer (1931)Història. Dilluns, 23 de març de 2026

    Eduardo Montagut El setembre de 1931, enmig del debat constitucional, es va tractar l’assumpte del caciquisme a Moguer, que va portar a col·lació el diputat socialista Agustín Marcos. Marcos Escudero va ser escultor decorador, nascut a la província de Salamanca,…

    One thought on “La Universitat Popular de la Casa del Poble de Valladolid

    1. 188v bet có blog chia sẻ kiến thức chuyên sâu: từ cách đọc bảng thanh toán, phân tích RTP, đến mẹo quản lý vốn hiệu quả – giúp bạn trở thành cược thủ thông minh, không chơi theo cảm tính. TONY04-01

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX