Fernando Tarrida del Mármol, un anarquista fonamental

Eduardo Montagut

En aquest article ens apropem a la vida i l’obra de Fernando Tarrida del Mármol, escriptor anarquista fonamental en la transició entre els segles XIX i XX.

Fernando Tarrida del Mármol va néixer a l’Havana l’any 1861, al si d’una família benestant que havia emigrat de Catalunya. El seu oncle era el general Donato Mármol. Però la família va decidir tornar a Espanya i es van establir a Sitges, on van instal·lar una fàbrica de calçat. En Fernando estudià a Sant Gervasi (Barcelona) i a Tolosa, al seu Liceu. El 1880 ingressà a la Universitat de Barcelona.

El nostre protagonista es va interessar molt aviat per la política dins l’àmbit del republicanisme federal, però, sent encara molt jove, es creuà a la seva vida el màxim exponent de l’anarquisme espanyol, Anselmo Lorenzo, un encontre que el marcà perquè abraçaria aquesta causa i trencaria amb la família (no oblidem la relació prèvia que molts anarquistes van tenir amb el republicanisme). Va estudiar enginyeria a Barcelona, tot i que va decidir, després de passar una etapa de penúries en què intentà sobreviure fent classes particulars a universitaris —atès que la seva família va deixar d’enviar-li diners—, marxar a París per estudiar a l’Escola Politècnica.

A la capital francesa, Tarrida va afermar el seu compromís anarquista, assistint a reunions i congressos, i representant els anarquistes espanyols. Anà guanyant fama, coneixent figures importants, es titulà com a enginyer industrial i parlà diversos idiomes. Fou professor i dirigí l’Escola Politècnica de Barcelona.

Tarrida va escriure nombrosos articles de teoria anarquista a les principals revistes, com Acracia, La Revista Blanca i El Productor. Va conèixer Francisco Urales i arribà a col·laborar amb Ferrer i Guàrdia a la seva Escola Moderna. No sols publicà a la premsa anarquista; també fou corresponsal a Londres d’El Heraldo de Madrid, i publicà a premsa estrangera com L’Intransigeant i el Daily Mail londinenc, entre d’altres. Un dels seus articles és fonamental per entendre la seva concepció de l’anarquisme com a teoria “sense adjectius”. Es tracta d’un treball publicat a La Révolte l’any 1889.

Tarrida va conèixer i tractar els principals protagonistes de l’anarquisme, com Piotr Kropotkin i Enrico Malatesta.

Després del Procés de Montjuïc de 1896, va decidir exiliar-se a França, Bèlgica i la Gran Bretanya. Cal destacar les seves crítiques a la manera d’actuar de les autoritats espanyoles, que van reprimir indiscriminadament els anarquistes, i que recolliria a la seva obra Los inquisidores españoles.

Altres obres importants de Tarrida del Mármol:
Problemas trascendentales. Estudios de sociología y ciencia moderna, París, 1908.
La juventud actual, col·laboracions de F. Tarrida del Mármol, P. Kropotkine, Estévanez et al., La Corunya, 1913.
Estudio crítico-biográfico de Anselmo Lorenzo, Barcelona, 1915.

A Londres va continuar difonent l’anarquisme. Allí moriria l’any 1915.

Bibliografia:
Abelló Güell, Teresa, «Tarrida del Mármol, Fernando», a Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès, M. (coord.), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona, 2000.
Dalmau Ribalta, Antoni, Per la causa dels humils. Una biografia de Tarrida del Mármol (1861-1915), Barcelona, 2015.

Isidora Revista

Isidora. Revista de Estudios Galdosianos es una publicación cultural y académica fundada en 2005 y especializada en Benito Pérez Galdós, literatura española, crítica textual, traducción, estudios culturales e historia intelectual. Con ISSN 1699-5996, la revista desarrolla además proyectos dedicados a la cultura canaria, el Observatorio Galdós-Negrín y la difusión internacional de las humanidades.

Isidora Revista
ARTÍCULOS DE NUESTROS COLABORADORES , HISTORIA
agosto 27, 2026
26 minutes Read

Entre pinceladas y palabras: Galdós, el arte de la pintura y el retrato de la realidad en la literatura

Enrique Fraguas Amor, Facultad de Historia, Geografía y Arqueología (UNIR) Galdós describió su cambio de escritura cuando publicó La desheredada (1881) a su segunda manera de escribir, como hacen los pintores. Pero en realidad, nadie ha sabido decir por qué.…

Isidora Revista
ARTÍCULOS DE NUESTROS COLABORADORES , HISTORIA
agosto 27, 2026
2 minutes Read

Optimismo socialista frente a la Iglesia en 1912

Eduardo Montagut Hoy queremos ofrecer un texto que se publicó en Vida Socialista en el número del 21 de abril de 1912 sobre la importancia de la ciencia, como “redentora” frente a la Iglesia, en un alegato muy optimista en el período…