“L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

Eduardo Montagut

L’Associació Obrera de Concerts va ser un projecte impulsat pel gran músic Pau Casals, interessat a portar la música clàssica als obrers, camperols i classes humils que no podien accedir als concerts per manca de mitjans econòmics.
La iniciativa es va posar en marxa l’estiu de 1925 i va durar fins al final de la Guerra Civil, amb un total de 126 audicions i onze anys d’existència.

Els associats pagaven una petita quota de sis pessetes a l’any, que els permetia assistir a sis concerts anuals de l’Orquestra Pau Casals, encara que també hi participaven altres orquestres, com la Valenciana de Cambra, com va passar a l’audició 112 del 13 d’octubre de 1935. L’associació s’autogestionava pels mateixos obrers, és a dir, no hi havia cap tutela. Tenia la seva seu a l’Ateneu Polytechnicum.

Els concerts se celebraven els diumenges al matí i eren exclusius per als socis, és a dir, per als treballadors.
El primer concert va tenir lloc el 8 de novembre de 1925 al Teatre Olympia de Barcelona. A partir de l’any següent va començar la temporada estable, a la primavera i a la tardor. Va comptar amb una escola de música, un cor i una biblioteca, i fins i tot amb una orquestra d’aficionats. La iniciativa va ser un èxit rotund, amb molts socis i difusió arreu de Catalunya. Es pot considerar un dels exemples més destacats de la Història contemporània a l’hora d’apropar la cultura —en aquest cas, la música clàssica— a aquells que no es podien permetre el que era considerat un luxe. L’experiència seria imitada en altres llocs.

Podem consultar el treball sobre l’Orquestra Simfònica Pau Casals a Digital Melómano, a la pàgina web de la Fundació Pau Casals, i al Diccionari d’Història de Catalunya, dirigit per Jesús Mestre i Campi, editat a Barcelona, Edicions 62, 1992.

  • Related Posts

    Del capote al expediente: dignidad, burocracia y humillación en Gógol y Galdós

    José Luis Fraguas Amor Resumen Este artículo propone una lectura comparada de Ramón Villaamil, protagonista de Miau de Benito Pérez Galdós, y Akaki Akákievich, figura central de El capote de Nikolái Gógol. Ambos personajes pertenecen al universo de la pequeña…

    Benito Pérez Galdós: cronista sinfónico y lírico en la España del Siglo XIX

    José Luis Fraguas Amor, UCM Galdós melómano activo Gran psicólogo es Beethoven y portavoz ecualitario del humano dolor, exhalado de las almas humildes como de las que se tienen por linajudas… Abandonando sus oídos a la onda musical, y dejándolos…

    One thought on ““L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    La novela como imagen de la vida

    La novela como imagen de la vida

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Los socialistas y los duelos

    Los socialistas y los duelos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós