“L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

Eduardo Montagut

L’Associació Obrera de Concerts va ser un projecte impulsat pel gran músic Pau Casals, interessat a portar la música clàssica als obrers, camperols i classes humils que no podien accedir als concerts per manca de mitjans econòmics.
La iniciativa es va posar en marxa l’estiu de 1925 i va durar fins al final de la Guerra Civil, amb un total de 126 audicions i onze anys d’existència.

Els associats pagaven una petita quota de sis pessetes a l’any, que els permetia assistir a sis concerts anuals de l’Orquestra Pau Casals, encara que també hi participaven altres orquestres, com la Valenciana de Cambra, com va passar a l’audició 112 del 13 d’octubre de 1935. L’associació s’autogestionava pels mateixos obrers, és a dir, no hi havia cap tutela. Tenia la seva seu a l’Ateneu Polytechnicum.

Els concerts se celebraven els diumenges al matí i eren exclusius per als socis, és a dir, per als treballadors.
El primer concert va tenir lloc el 8 de novembre de 1925 al Teatre Olympia de Barcelona. A partir de l’any següent va començar la temporada estable, a la primavera i a la tardor. Va comptar amb una escola de música, un cor i una biblioteca, i fins i tot amb una orquestra d’aficionats. La iniciativa va ser un èxit rotund, amb molts socis i difusió arreu de Catalunya. Es pot considerar un dels exemples més destacats de la Història contemporània a l’hora d’apropar la cultura —en aquest cas, la música clàssica— a aquells que no es podien permetre el que era considerat un luxe. L’experiència seria imitada en altres llocs.

Podem consultar el treball sobre l’Orquestra Simfònica Pau Casals a Digital Melómano, a la pàgina web de la Fundació Pau Casals, i al Diccionari d’Història de Catalunya, dirigit per Jesús Mestre i Campi, editat a Barcelona, Edicions 62, 1992.

  • Related Posts

    La República de las Letras

    Rosa Amor del Olmo El 6 de mayo de 1905 apareció en Madrid el primer número de una revista de solamente cuatro páginas, compuestas a seis columnas, de gran formato. Se titulaba La República Literaria, como una obra de Saavedra…

    La Segunda República fue ‘el malo’ en el cine del franquismo

    Igor Barrenechea Marañón, UNIR – Universidad Internacional de La Rioja Entre 1931 y 1936, el quinquenio de la Segunda República, el cine español estuvo marcado por una gran aceptación popular del séptimo arte, por la censura y por lo que…

    One thought on ““L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    Los socialistas ante la gripe de 1918

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

    Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra