Els jueus a l’Espanya cristiana fins a la crisi baixmedieval, per Eduardo Montagut

Els jueus es localitzaven, fonamentalment, en els nuclis urbans. Les seves activitats van ser molt diverses, destacant en la medicina i en les finances. Alguns jueus van assolir càrrecs rellevants a les corts reials. Van anar adquirint, a poc a poc, una gran hostilitat popular, fruit de la combinació de la predicació eclesiàstica que els considerava el «poble deicida», i d’altra banda, per la seva vinculació amb els diners i el préstec. En la crisi baixmedieval, com tindrem oportunitat de veure, va esclatar una forta tendència antijueva que es va traduir en persecucions, violència i augment de conversions.

Els jueus es regien per les aljames, espècie d’entitats, com si fossin ajuntaments o reunions de gent, que és el que vol dir en àrab. Constituïen una reglamentació jurídica que regulava la comunitat jueva de cada lloc. Estaven regides pels propis jueus: cobraven els impostos destinats a la Corona, i les despeses i necessitats de la comunitat. El govern de l’aljama estava constituït per un consell d’ancians, encarregats de l’administració fiscal i de la justícia. L’aljama també comptava amb una mena de servei de vigilància o de policia. Per la seva banda, Alfons X va crear la figura del «rab» com a principal governant de tots els jueus del regne.

La col·laboració entre cristians, musulmans i jueus es va produir al segle XII quan l’avanç cristià cap al sud es va accelerar. El nexe o pont d’unió entre les cultures seguia el model europeu de les escoles o centres de traducció, que abundaven a Itàlia. A Toledo, l’arquebisbe Raimundo (1125-1152) va donar un impuls a les traduccions de l’àrab facilitant als estudiosos l’accés als rics fons bibliogràfics de la ciutat. A Toledo van acudir importants intel·lectuals com Adelard de Bath o Gerard de Cremona. Però, també hi hauria activitat traductora a Tudela, Tarazona, Saragossa i Barcelona. Al segle XIII, Toledo va assolir un enorme prestigi com a centre de traducció sota el mecenatge d’Alfons X el Savi.

A més, el rei va impulsar no només el contacte i les traduccions, sinó les llengües vulgars, com el gallec i el castellà. La labor de traduir de l’àrab les obres del món clàssic, així com les àrabs, jueves i orientals és fonamental per a la història cultural occidental.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

El Real Colegio de Sordomudos de Madrid

Eduardo Montagut La investigación gira sobre los principios que gravitaron sobre la educación de las personas sordas, hasta alcanzar el momento clave en la Historia de la educación española que significó la aprobación de la primera Ley General de Educación,…

El homenaje socialista a Giner de los Ríos en su muerte

Eduardo Montagut Francisco Giner de los Ríos falleció el 18 de febrero de 1915. El socialismo español homenajeó su figura en las páginas de El Socialista. Dicho tributo corrió a cargo de uno de los socialistas más comprometidos por la educación…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Isidora cumple 20 años y lanza una convocatoria especial de colaboraciones Isidora 41 en papel

Isidora cumple 20 años y lanza una convocatoria especial de colaboraciones Isidora 41 en papel

Galdós dibujante. Tertulia entre canarios

Galdós dibujante. Tertulia entre canarios

El paradójico patriotismo de los afrancesados

El paradójico patriotismo de los afrancesados

Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

Historia del divorcio en España

Historia del divorcio en España

Noches de Museos con Galdós

Noches de Museos con Galdós

San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

El valor de la prensa en las victorias obreras

El valor de la prensa en las victorias obreras

Galdós entrando en el partido republicano

Galdós entrando en el partido republicano

La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX