El número del 24 de maig de 1929, el periòdic socialista espanyol va obrir les seves pàgines amb un article de fons amb el significatiu títol de «Socialisme i Revolució», que mostra l’evolució del socialisme en relació amb el segle anterior que, en realitat, acabaria amb la Gran Guerra i no en 1900. La tesi era la defensa del reformisme.

Per als socialistes de finals del segle XIX, revolució significava trastorn total i violent de l’organització social, evocant els esdeveniments de la Revolució francesa i de la Comuna.

L’article es referia als Congressos de la Internacional (Segona) on sempre havien dominat dos problemes: Com expropiar a la classe capitalista?, i com impedir la guerra? Les reflexions de l’article es referien a la primera qüestió. Aquesta pregunta es relacionava amb un altre interrogant relatiu al paper dels socialistes en les institucions de govern nacionals i municipals i amb altres forces, diguem-nos nosaltres, progressistes. L’article era categòric perquè afirmava que els desitjos de violència havien estat sempre més vehements com més dèbil era el moviment obrer. Mentre els obrers havien sentit la misèria sense pensar en institucions que poguessin ajudar-los a sortir d’aquesta, confiaven la seva lliberació en moviments de força que portessin al poder els seus representants. Però, a mesura que anava creixent la força dels partits socialistes i que les organitzacions obreres aconseguien obtenir conquestes, les concepcions reformistes havien anat substituint al desig de la violència.

Ha mort l’esperit revolucionari?
Per als socialistes de finals del segle XIX, revolució significava trastorn total i violent de l’organització social, evocant els esdeveniments de la Revolució francesa i de la Comuna. Però, a poc a poc, s’havia anat comprenent que els esforços necessaris per sostenir una organització revolucionària podien ser emprats molt més útilment als països democràtics, en la conquesta del poder, però sense violència. Totes les millores en la condició dels obrers obtingudes en el règim capitalista per les organitzacions obreres i cooperatives corrien perill de veure’s compromeses en una aventura revolucionària, per la qual cosa havia deixat de ser desitjada.

Totes les millores en la condició dels obrers obtingudes en el règim capitalista per les organitzacions obreres i cooperatives corrien perill de veure’s compromeses en una aventura revolucionària.