Les marxes de la fam, per Eduardo Montagut

Ja en els anys trenta, a l’octubre de 1932, quan l’atur superava els dos milions i mig de persones, el Moviment Nacional d’Obrers Aturats va organitzar una «marxa de la fam» amb tres mil persones.En aquest article ens acostem a altres períodes de crisi del segle passat quan la fam va mobilitzar a moltes persones. Ens referim a les conegudes com a “marxes de la fam”, a Gran Bretanya.

Les “marxes de la fam” van ser manifestacions on es protestava perquè l’atur impedia a moltes persones menjar al no comptar amb recursos amb els quals poder comprar aliments. Aquestes protestes van sorgir al Regne Unit en els anys vint. L’any 1922, la crisi post-bèl·lica va castigar intensament a Escòcia, ja que va afectar a la indústria pesant i als estalvis, que ocupaven a molts treballadors. A l’octubre d’aquest any, un grup de socialistes i comunistes de Glasgow va organitzar la primera “marxa de la fam” cap a Londres. Al gener de 1929 va tenir lloc una altra de major.

Ja en els anys trenta, a l’octubre de 1932, quan l’atur superava els dos milions i mig de persones, el Moviment Nacional d’Obrers Aturats va organitzar una “marxa de la fam” amb tres mil persones. La marxa va començar en tres zones: Glasgow, el sud de Gal·les i el nord d’Anglaterra, i va acabar a la capital britànica. A Hyde Park es va desenvolupar una manifestació. Posteriorment, es va presentar al Parlament una petició amb un milió de signatures.

A l’octubre de 1936 es va produir una altra important “marxa de la fam”, la coneguda com a “Creuada de Jarrow”, protagonitzada per dos centenars d’obrers dels estalvis de Jarrow, i que va marxar cap a Londres.

Fora del Regne Unit es pot al·ludir al cas xilè. Al final de la Primera Guerra Mundial, també es van donar marxes de la fam, entre els anys 1918 i 1919, associades a la crisi de la indústria salitrera.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    Dos relatos de viajes del XIX: ‘Cuarenta leguas por Cantabria’ de Benito Pérez Galdós y ‘Desde la Montaña’ de Emilia Pardo Bazán

    Resumen Cuarenta leguas por Cantabria de Benito Pérez Galdós y Desde la Montaña de Emilia Pardo Bazán, que narran los periplos de sus autores en Cantabria, se estudian juntas por primera vez en este artículo. Las dos obras constituyen dos…

    Jean-Antoine Houdon  (1741-1828), escultor neoclasicista: hace que la piedra refleje la esencia psicológica y la personalidad de la ilustración

    Antonio Chazarra Montiel El arte es una forma de rebelión contra la muerte Auguste Rodin Vivió en una época agitada, fronteriza y turbulenta donde aún imperaba una ortodoxia intransigente. Admiraba la convivencia en libertad, cuando la tolerancia todavía era minoritaria,…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

    Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

    Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

    Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

    Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

    Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

    Bosques, jardines y sociedades secretas: un ensayo sugerente

    Bosques, jardines y sociedades secretas: un ensayo sugerente

    Isidora cumple 20 años ¡hoy!

    Isidora cumple 20 años ¡hoy!

    Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

    Fuego y patrimonio cultural: ¿cómo conservar lo irremplazable tras un incendio?

    Zugazagoitia i el judici al passat

    Zugazagoitia i el judici al passat

    La represión de los testigos de Jehová en el tardofranquismo

    La represión de los testigos de Jehová en el tardofranquismo

    Cuando se quemaban libros en la posguerra

    Cuando se quemaban libros en la posguerra

    Los objetivos de la revista “Vida Socialista”

    Los objetivos de la revista “Vida Socialista”

    El hambre para Clemenceau

    El hambre para Clemenceau

    ¿Qué son los pasquines?

    ¿Qué son los pasquines?