Els Socialistes Recorden a Benito Pérez Galdós en el 17è Aniversari de la seva Mort, per Eduardo Montagut

Quan els socialistes es van recordar de Galdós al gener del 37

Benito Pérez Galdós va morir el 4 de gener de 1920. Cada any s’organitzava un acte en la seva memòria davant de l’estàtua que Victorio Macho li va aixecar al Parc del Retiro de Madrid. Però al desembre de 1936 Madrid estava en ple setge de les forces rebels i no es va poder fer aquest homenatge amb dipòsit de flors davant de l’estàtua.

Però els socialistes, que sempre van valorar molt a Pérez Galdós, especialment quan va liderar la Conjunció Republicà-Socialista, li van brindar un modest homenatge a les pàgines d’El Socialista, modest perquè es va incloure una breu columna, però la marxa de la guerra era prioritària i no hi havia gaire espai a les pàgines del diari obrer. En tot cas, no deixa de ser significatiu que es recordessin de la seva figura.

Efectivament, al gener de 1937 es complia el 17è aniversari de la mort de l’escriptor. La columna a El Socialista es titulava, significativament, «Ahir va fer disset anys que va morir Pérez Galdós. El poble madrileny no va poder tributar-li l’homenatge fervorós d’altres aniversaris».

La guerra havia impedit «complir amb la grata tasca dels anteriors». El diari, amb un to melancòlic, deia que l’estàtua de Galdós havia «permanegut silenciosa i freda, sense la calor prestats pels seus visitants habituals». Però el proletariat madrileny, que en aquell temps patia un «setge estranger», hauria recordat a Benito Pérez Galdós, amb un record callat, però «ple d’emoció i afecte», perquè no es podia oblidar que l’escriptor els havia ensenyat el coratge i l’entusiasme de les gestes dels setges de Saragossa i Girona al 1808, és a dir, Galdós es convertia en un mestre que havia ensenyat com resistir als setges en els seus Episodis Nacionals.

La columna està al número 8349 d’El Socialista, del cinc de gener de 1937.

Related Posts

La República de las Letras

Rosa Amor del Olmo El 6 de mayo de 1905 apareció en Madrid el primer número de una revista de solamente cuatro páginas, compuestas a seis columnas, de gran formato. Se titulaba La República Literaria, como una obra de Saavedra…

La Segunda República fue ‘el malo’ en el cine del franquismo

Igor Barrenechea Marañón, UNIR – Universidad Internacional de La Rioja Entre 1931 y 1936, el quinquenio de la Segunda República, el cine español estuvo marcado por una gran aceptación popular del séptimo arte, por la censura y por lo que…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Principios socialistas en la educación en la Segunda República

Principios socialistas en la educación en la Segunda República

Catedráticos depurados por el franquismo

Catedráticos depurados por el franquismo

La Sociedad Fabiana

La Sociedad Fabiana

La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

Las grandes consecuencias de la guerra de Irán sobre Ucrania

El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

El abolicionismo en Norteamérica en el siglo XVIII

Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

Las princesas en la Cataluña de la Alta Edad Media

Los socialistas ante la gripe de 1918

Los socialistas ante la gripe de 1918

La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra