
Quan els socialistes es van recordar de Galdós al gener del 37
Benito Pérez Galdós va morir el 4 de gener de 1920. Cada any s’organitzava un acte en la seva memòria davant de l’estàtua que Victorio Macho li va aixecar al Parc del Retiro de Madrid. Però al desembre de 1936 Madrid estava en ple setge de les forces rebels i no es va poder fer aquest homenatge amb dipòsit de flors davant de l’estàtua.
Però els socialistes, que sempre van valorar molt a Pérez Galdós, especialment quan va liderar la Conjunció Republicà-Socialista, li van brindar un modest homenatge a les pàgines d’El Socialista, modest perquè es va incloure una breu columna, però la marxa de la guerra era prioritària i no hi havia gaire espai a les pàgines del diari obrer. En tot cas, no deixa de ser significatiu que es recordessin de la seva figura.
Efectivament, al gener de 1937 es complia el 17è aniversari de la mort de l’escriptor. La columna a El Socialista es titulava, significativament, «Ahir va fer disset anys que va morir Pérez Galdós. El poble madrileny no va poder tributar-li l’homenatge fervorós d’altres aniversaris».
La guerra havia impedit «complir amb la grata tasca dels anteriors». El diari, amb un to melancòlic, deia que l’estàtua de Galdós havia «permanegut silenciosa i freda, sense la calor prestats pels seus visitants habituals». Però el proletariat madrileny, que en aquell temps patia un «setge estranger», hauria recordat a Benito Pérez Galdós, amb un record callat, però «ple d’emoció i afecte», perquè no es podia oblidar que l’escriptor els havia ensenyat el coratge i l’entusiasme de les gestes dels setges de Saragossa i Girona al 1808, és a dir, Galdós es convertia en un mestre que havia ensenyat com resistir als setges en els seus Episodis Nacionals.
La columna està al número 8349 d’El Socialista, del cinc de gener de 1937.