Els solitaris i la lluita


Eduardo Montagut

Pedro Mansilla va publicar una breu columna sobre la lluita dels solitaris arran del Primer de Maig de 1920 que, al nostre parer, resulta summament curiosa.

No només lluitaven per l’emancipació els membres del Partit Socialista o de la UGT, segons explicava Mansilla. També ho feien molts solitaris, i amb un entusiasme notable, persones que l’autor elogiava obertament. Qui eren aquests solitaris? Eren aquells que no havien aconseguit comunicar-se amb els seus companys d’idees perquè l’explotació no els ho havia permès. Per a Mansilla eren com «els sentinelles del gran exèrcit roig», però, paradoxalment, si es presentaven davant dels seus companys, sovint no eren reconeguts i fins i tot podien ser tractats com a enemics.

Els solitaris eren els qui més lluitaven i els qui menys recompenses obtenien. S’assemblaven als amants que estimen ardentment i tendrament sense esperança de ser correspostos. Eren estoics, gairebé com «ungits» per l’amor a un ideal destinat a redimir els homes de l’explotació d’altres homes. Mansilla animava aquests lluitadors solitaris a perseverar en el seu esforç, convençut que arribaria ben aviat el dia en què deixarien de ser criticats i ja no estarien tan sols.

Hem treballat amb el número del Primer de Maig de 1920 d’El Socialista. Pel que fa a la identitat de Mansilla, hem considerat diversos personatges del socialisme espanyol. Existeix un Pedro Mansilla afiliat a l’Agrupació de Puertollano, que l’any 1923 va ser vocal de la Junta Local de Reformes Socials d’aquesta localitat. També hi ha Pedro Mansilla Casado, que va ser regidor per Corral de Calatrava, també a la província de Ciudad Real, i membre de la UGT i del PSOE durant la República, fet que ens fa dubtar que es tracti d’ell. Finalment, no podria ser Pedro Mansilla Fuertes, afiliat a l’Agrupació Socialista de Montefrío (Granada), ja que era un infant en la data de l’escrit. Així doncs, ens inclinem pel primer, tot i que no en tenim una certesa absoluta. Les dades han estat consultades al Diccionari Biogràfic del Socialisme Espanyol.

  • Related Posts

    Júlio Gómez de Fabián i les culpes i l’ensenyament de la història

    Julio Gómez de Fabián  Eduardo Montagut Ara que tenim tant de debat sobre quina Història cal ensenyar, tornem a un dels temes predilectes d’aquest autor, que no és altre que l’alternativa que, des del socialisme i l’esquerra en general, es…

    Robert y el niño en ruso Роберт и мальчик

    (Сцена напоминает классную комнату с зелёной старой доской, заполненную интегралами и бесконечными вычислениями по физике, различные формулы. Мальчик лет двенадцати смотрит в книгу.) Стучит дверь. Человек.- Привет, доброе утро. Мальчик -. (Мальчик смотрит с безразличием). Доброе утро. (Он продолжает смотреть…

    One thought on “Els solitaris i la lluita

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Educación racionalista en Irún (1908)

    Educación racionalista en Irún (1908)

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    “Ellas”: una publicación de derechas

    “Ellas”: una publicación de derechas

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos