Breu comentari sobre un text racista en la Guerra de Secessió, per Eduardo Montagut

Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud.

Per conèixer les idees sobre les quals es sustentava el racisme i l’esclavitud al Sud dels Estats Units en l’època de la Guerra de Secessió, aportem el text d’un sudista:

«Havíem proposat reprendre el tràfic de negres, però no va ser possible obtenir l’autorització del Congrés. Vam pensar llavors annexionar-nos Mèxic i Centreamèrica, per assegurar així una ruta neutral a la importació d’esclaus. Si no podíem fer-ho pacíficament, ho hauríem fet per la força. Déu ha creat els negres amb l’únic propòsit de tallar la llenya i portar l’aigua dels blancs. Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud. Si l’amor a la pàtria no li impedeix persistir en la seva actitud, l’amor al treball i al cotó el rendirà. L’esclavitud dels negres està justificada per la Bíblia, les consideracions humanitàries i la sana filosofia.»

El text ens sembla interessant per a l’objectiu que ens proposem perquè recull una sèrie d’idees sobre l’actitud i els valors dels sudistes als Estats Units:

  1. Una crida a l’orgull del Sud quan s’expressa que és un dels pobles més virtuosos de la Terra, però que hauria estat oblidat pels propis sudistes fins a aquell moment. Aquest orgull es relaciona amb l’afirmació rotunda que el Nord mai podria dominar el Sud. El text és una reafirmació dels suposats valors sudistes en un moment clau, el de l’enfrontament amb el Nord.
  2. Una voluntat imperial, quan es parla de les possibles annexions d’altres territoris americans.
  3. La justificació de l’esclavitud dels negres basada en aspectes religiosos i/o tradicionals, així com en un suposat humanitarisme.

El text s’ha consultat del manual d’Història Contemporània de COU d’Antonio Fernández, un clàssic que continua essent imprescindible pel valor dels seus continguts, malgrat el temps transcorregut.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

Benito Pérez Galdós y el homenaje recibido en dos sellos españoles

José Ramón Colón Carvajal Definir el término filatelia puede parecer un ejercicio sencillo, pero más allá de la definición de la Real Academia Española, «afición a coleccionar y estudiar sellos de correos», encontramos una realidad poliédrica cuyas diferentes caras se…

Recordant Cossío amb Luis de Zulueta

Eduardo Montagut “Per a l’autor juvenil d’aquell article, l’ensenyament no és la cartilla o el paper pautat, sinó la indicació en el difícil art de saber veure” (Luis de Zulueta) Quan Manuel B. Cossío es va jubilar, els seus deixebles…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

La Librería Socialista en 1925

La Librería Socialista en 1925

Julián Besteiro: socialismo y escuela

Julián Besteiro: socialismo y escuela

Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

Dinamita

Dinamita

En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

“El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

“El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

“Ellas”: una publicación de derechas

“Ellas”: una publicación de derechas

Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario