Breu comentari sobre un text racista en la Guerra de Secessió, per Eduardo Montagut

Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud.

Per conèixer les idees sobre les quals es sustentava el racisme i l’esclavitud al Sud dels Estats Units en l’època de la Guerra de Secessió, aportem el text d’un sudista:

«Havíem proposat reprendre el tràfic de negres, però no va ser possible obtenir l’autorització del Congrés. Vam pensar llavors annexionar-nos Mèxic i Centreamèrica, per assegurar així una ruta neutral a la importació d’esclaus. Si no podíem fer-ho pacíficament, ho hauríem fet per la força. Déu ha creat els negres amb l’únic propòsit de tallar la llenya i portar l’aigua dels blancs. Nosaltres, els sudistes, que constituïm un dels pobles més virtuosos, il·lustrats i poderosos que existeixen avui sobre la terra, no havíem sabut apreciar-nos fins ara. Mai podrà el Nord dominar el Sud. Si l’amor a la pàtria no li impedeix persistir en la seva actitud, l’amor al treball i al cotó el rendirà. L’esclavitud dels negres està justificada per la Bíblia, les consideracions humanitàries i la sana filosofia.»

El text ens sembla interessant per a l’objectiu que ens proposem perquè recull una sèrie d’idees sobre l’actitud i els valors dels sudistes als Estats Units:

  1. Una crida a l’orgull del Sud quan s’expressa que és un dels pobles més virtuosos de la Terra, però que hauria estat oblidat pels propis sudistes fins a aquell moment. Aquest orgull es relaciona amb l’afirmació rotunda que el Nord mai podria dominar el Sud. El text és una reafirmació dels suposats valors sudistes en un moment clau, el de l’enfrontament amb el Nord.
  2. Una voluntat imperial, quan es parla de les possibles annexions d’altres territoris americans.
  3. La justificació de l’esclavitud dels negres basada en aspectes religiosos i/o tradicionals, així com en un suposat humanitarisme.

El text s’ha consultat del manual d’Història Contemporània de COU d’Antonio Fernández, un clàssic que continua essent imprescindible pel valor dels seus continguts, malgrat el temps transcorregut.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Related Posts

Inicios de la Iluminación artística teatral

Juan Antonio Hormigón En los anales de las grandes reformas nacidas en el último tercio del siglo XIX respecto a la concepción y fundamentación de la práctica teatral, no suelen aparecer nombres españoles por más esfuerzos que hagamos. La importancia…

Shahrnush Parsipur, escritora iraní: escribir contra el silencio

Rosa Amor del Olmo Parsipur nació el 17 de febrero de 1946 en Teherán. Según su biografía oficial, empezó a escribir en la adolescencia, se licenció en sociología en la Universidad de Teherán y, en paralelo, desarrolló una carrera profesional vinculada a la producción cultural. …

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Los socialistas ante la gripe de 1918

Los socialistas ante la gripe de 1918

La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

La dimensión social del tifus en el Madrid de 1899

Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

Las mujeres en la literatura: de la voz silenciada a la escritura como conquista

Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

Arthur Groussier y el trabajo contra la guerra

Los ensanches en el siglo XIX

Los ensanches en el siglo XIX

Educación racionalista en Irún (1908)

Educación racionalista en Irún (1908)

La Librería Socialista en 1925

La Librería Socialista en 1925

Julián Besteiro: socialismo y escuela

Julián Besteiro: socialismo y escuela

Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

Dinamita

Dinamita

En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)