
En un treball antic que vam publicar el 2018, ens fèiem ressò de la posició del PSOE i la UGT davant la Revolució russa de 1905. Avui volem completar aquella visió recordant la primera notícia que es va recollir al diari El Socialista sobre el que estava succeint a Rússia.
Va aparèixer al número 986 del 27 de gener de 1905.
A la columna es feia referència que la guerra amb el Japó acceleraria la mort de l’autocràcia russa molt combatuda pels «elements progressistes», i especialment pels socialistes.
Les derrotes i sacrificis en homes i diners haurien provocat el descontent i que tothom reclamés un canvi de règim polític.
En l’àmbit industrial, Rússia ja tindria una forma burgesa, i com aquesta lluita amb el sistema polític, i com exigeix una forma política adequada a la fase productiva, es feia necessari un canvi. A això responien les demandes dels ajuntaments, les actituds de les universitats, les vagues d’obrers i l’agitació dels elements radicals.
Desaparegués el tsar o no, semblava indubtable que el poble rus aconseguiria canviar les condicions polítiques en les quals vivia. Rússia deixaria de ser el guardià de la reacció i l’amenaça de la llibertat política, convertint-se pel seu desenvolupament econòmic en un poderós agent del progrés.
Emancipada políticament Rússia en el grau en què en aquell moment era possible, el socialisme es desenvoluparia, i s’incrementaria la força del socialisme internacional. La caiguda de l’autocràcia russa constituiria per als socialistes de tots els pobles un feliç esdeveniment.
Escrites aquestes línies al diari socialista, s’assabentaven per les agències telegràfiques de la matança obrera a Sant Petersburg, amb una xifra que superava els dos mil, és a dir, de la massacre del Diumenge Sagnant.
Continuarem amb aquestes qüestions.