La diversitat de les lluites de Keir Hardie

Eduardo Montagut

Keir Hardie (1856-1915) és una figura fonamental en la història del moviment obrer escocès i britànic, un home infatigable que va fundar el Partit Laborista Escocès i que després participaria en la creació del Partit Laborista Independent, formació que s’integraria, tot i conservar la seva personalitat, al Partit Laborista. Sens dubte, no podem entendre el ric i complex món sindical i polític laborista al Regne Unit de l’últim quart del segle XIX i els primers anys del XX sense acudir a la seva figura.

Però Hardie va ser molt més: també va emprendre altres lluites fins al mateix moment de la seva mort. Aquest breu treball intenta estudiar aquests altres compromisos per diverses causes.

Quan Hardie va deixar el lideratge del Grup Parlamentari —un càrrec que no li agradava i amb el qual va tenir problemes repetits amb els seus companys— així com el del Partit Laborista Independent l’any 1908, no es va retirar a descansar, sinó que es va poder dedicar a altres lluites.

Hardie es va comprometre amb el sufragi femení, vinculant-se amb la sufragista Sylvia Pankhurst. Es dona la circumstància que la seva secretària, Margaret Symons Travers, seria la primera dona que va parlar als Comuns, però no com a diputada, sinó interrompent la sessió del dia 13 d’octubre de 1908 per cridar pel vot femení davant dels diputats.

Hardie també va defensar l’autonomia de l’Índia. Ja el 1906 havia denunciat les condicions de vida que s’hi patien, la seva alta taxa de mortalitat, els baixos salaris i com s’excloïa els indis del govern local. El 1907 va arribar a viatjar a l’Índia, on va pronunciar discursos sobre la corrupció, el racisme i la necessitat de l’autogovern indi, donant suport al Partit del Congrés. Les autoritats britàniques es van alarmar i, en determinada premsa, va ser acusat de sedició. En tornar, va continuar defensant l’autogovern i va escriure un llibre sobre les seves impressions de l’Índia, que va influir en la posició política del laborisme britànic sobre aquesta qüestió.

Hardie es va comprometre contra la segregació racial a Sud-àfrica. També va participar en els debats que mantenia l’esquerra nord-americana sobre la possible relació i unificació dels sindicats amb el Partit Socialista d’Amèrica per crear una mena de Partit Laborista, com en el cas britànic.

Però el seu compromís més actiu va ser amb el pacifisme en un món que s’encaminava cap a la Gran Guerra. Hardie sempre va ser un internacionalista convençut i va participar en l’intent de convocar una vaga general internacional per aturar la guerra. Va intervenir en multitud de mobilitzacions contra el conflicte, pronunciant discursos encesos i defensant l’objecció de consciència, tot i ser escridassat en el context de patrioterisme que va envoltar la vida pública en els primers temps de la guerra. En aquest sentit, va ser una figura incòmoda per al laborisme britànic, que acabaria donant suport a l’esforç bèl·lic. Aquests esforços i el seu compromís li van causar greus problemes de salut i, finalment, una pneumònia se’l va endur el setembre de 1915 a Glasgow.

  • Related Posts

    Alfa i omega de la Revolució en Soledad Gustavo

    Eduardo Montagut La destacada escriptora i periodista Soledad Gustavo va publicar un breu article a l’Almanac de La Revista Blanca de l’any 1903, en què reflexionava sobre el sentit revolucionari dels anarquistes, «alfa i omega» de la revolució, i que…

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Por Ali Albazzaz, Traducido por Driss OULDELHAJ Por “provincialización de Europa”, concepto formulado por el pensador indio Dipesh Chakrabarty en su libro Provincializar Europa: el pensamiento poscolonial y la diferencia histórica (Universidad de Princeton, 2000), se entiende el acto de…

    One thought on “La diversitat de les lluites de Keir Hardie

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

    Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

    Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

    Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

    España, país de emigración

    España, país de emigración

    La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

    La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

    ¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

    ¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

    Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

    Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

    Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

    Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

    Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

    Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

    Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

    Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

    Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

    Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas