Guillermina Medrano, per E. Montagut

Guillermina Medrano va ser la primera regidora de l’Ajuntament de València, una dona pionera i extraordinària.

Va néixer el 1913 en una família de forta tradició republicana. Va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres, començant a exercir a Llíria. Durant la República va ser regidora de l’Ajuntament valencià per Esquerra Republicana. Va ser organitzadora de colònies escolars, un projecte que la guerra va truncar. En el conflicte es va destacar per ajudar als refugiats madrilenys. El 1938 va marxar a París representant les Joventuts d’Esquerra Republicana on es va reunir amb el seu marit, també regidor Rafael Supervia. Va ser expulsada de la carrera de Magisteri per considerar-la un perill per a «l’august aixecament nacional».

Va marxar a Mèxic i va residir a la República Dominicana on va treballar al Ministeri d’Educació. Va fundar i dirigir l'»Institut-Escola», seguint les pautes de la Institució Lliure d’Ensenyança, sent un exemple més de com la intel·ligència espanyola va ajudar, va col·laborar i va deixar una empremta inesborrable en tots els àmbits en diferents països llatinoamericans. Després es va instal·lar als Estats Units treballant en diferents escoles i a la universitat. L’any 1965 va ser distingida per la Universitat de Harvard.

El 1986, el govern espanyol va concedir a Guillermina la distinció d’Isabel la Catòlica. També va ser distingida per la Generalitat Valenciana. Va morir el 2005. Sense dubte, Guillermina Medrano va ser una valenciana universal.

Sobre Guillermina Medrano hi ha una entrevista que li va realitzar el diari El País, i que es pot trobar en la seva hemeroteca.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    Educación y laicismo en la Revolución de 1868

    Eduardo Montagut La Revolución de 1868 comenzó a gestarse con el Pacto de Ostende (1866), que unió a progresistas y demócratas contra el sistema isabelino. A la muerte de O’Donnell, los unionistas se unirían al pacto. La revolución se inició el 17…

    Cuando el integrismo cargó contra el monumento madrileño de Juan Valera

    Eduardo Montagut En junio de 1928 se inauguró el monumento a Juan Valera en el madrileño Paseo de Recoletos, donde allí sigue, frente a la Biblioteca Nacional, un lugar de honor para un hombre de letras. La escultura es obra…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Galdós en el mitin del Jai-Alai del primero de mayo de 1910

    Galdós en el mitin del Jai-Alai del primero de mayo de 1910

    Cuando el integrismo cargó contra el monumento madrileño de Juan Valera

    Cuando el integrismo cargó contra el monumento madrileño de Juan Valera

    Entrevista a Rosa Amor, directora de Isidora revistas

    Entrevista a Rosa Amor, directora de Isidora revistas

    Las mujeres en su sitio

    Las mujeres en su sitio

    Hommage à Mohamed Sektawi : gardien de secrets et poète de la résistance

    Hommage à Mohamed Sektawi : gardien de secrets et poète de la résistance

    Las esenciales de Galdós

    Las esenciales de Galdós

    La RAE y las nuevas entradas en el Diccionario: Una mirada al futuro del Español

    La RAE y las nuevas entradas en el Diccionario: Una mirada al futuro del Español

    «El Eco Silencioso de Galdós: Desafiando el Olvido en su Centenario»

    «El Eco Silencioso de Galdós: Desafiando el Olvido en su Centenario»

    «Socialisme i Revolució: Una Reflexió Històrica sobre el Canvi i la Reforma en el Socialisme Espanyol», per Eduardo Montagut

    «Socialisme i Revolució: Una Reflexió Històrica sobre el Canvi i la Reforma en el Socialisme Espanyol», per Eduardo Montagut

    La primera notícia sobre la Revolució russa de 1905 a la premsa socialista espanyola, escrit per Eduardo Montagut

    La primera notícia sobre la Revolució russa de 1905 a la premsa socialista espanyola, escrit per Eduardo Montagut

    Mercedes Corral i Agata Orzeszek juntament amb Ernesto Rubio, guardonats amb els Premis Nacionals de Traducció 2024

    Mercedes Corral i Agata Orzeszek juntament amb Ernesto Rubio, guardonats amb els Premis Nacionals de Traducció 2024

    La vida política francesa entre 1902 y la Gran Guerra, por Eduardo Montagut

    La vida política francesa entre 1902 y la Gran Guerra, por Eduardo Montagut