Guillermina Medrano, per E. Montagut

Guillermina Medrano va ser la primera regidora de l’Ajuntament de València, una dona pionera i extraordinària.

Va néixer el 1913 en una família de forta tradició republicana. Va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres, començant a exercir a Llíria. Durant la República va ser regidora de l’Ajuntament valencià per Esquerra Republicana. Va ser organitzadora de colònies escolars, un projecte que la guerra va truncar. En el conflicte es va destacar per ajudar als refugiats madrilenys. El 1938 va marxar a París representant les Joventuts d’Esquerra Republicana on es va reunir amb el seu marit, també regidor Rafael Supervia. Va ser expulsada de la carrera de Magisteri per considerar-la un perill per a «l’august aixecament nacional».

Va marxar a Mèxic i va residir a la República Dominicana on va treballar al Ministeri d’Educació. Va fundar i dirigir l'»Institut-Escola», seguint les pautes de la Institució Lliure d’Ensenyança, sent un exemple més de com la intel·ligència espanyola va ajudar, va col·laborar i va deixar una empremta inesborrable en tots els àmbits en diferents països llatinoamericans. Després es va instal·lar als Estats Units treballant en diferents escoles i a la universitat. L’any 1965 va ser distingida per la Universitat de Harvard.

El 1986, el govern espanyol va concedir a Guillermina la distinció d’Isabel la Catòlica. També va ser distingida per la Generalitat Valenciana. Va morir el 2005. Sense dubte, Guillermina Medrano va ser una valenciana universal.

Sobre Guillermina Medrano hi ha una entrevista que li va realitzar el diari El País, i que es pot trobar en la seva hemeroteca.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    El colegio que formó a Galdós o la pedagogía progresista en Gran Canaria

    Yolanda Arencibia, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria Un bachiller aplicadito Aplicaditos, escribe. Destaco en cursiva el remate de la frase porque me interesa ahora para entrar en materia de lo que en este artículo quiero tratar: el asunto…

    Maçoneria i El llibre de la selva

    Eduardo Montagut Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys ho han estat durant un període de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Los ensanches en el siglo XIX

    Los ensanches en el siglo XIX

    Educación racionalista en Irún (1908)

    Educación racionalista en Irún (1908)

    La Librería Socialista en 1925

    La Librería Socialista en 1925

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Julián Besteiro: socialismo y escuela

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Manuel Alonso Zapata y la escuela por la paz

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Sobre el lanzamiento de la revista Leviatán del socialismo español

    Dinamita

    Dinamita

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    En el centenario de Tolstói: La Gaceta Literaria y la cuestión obrera (1928)

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    “El Diluvio” a la premsa republicana i anticlerical

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    Una visión socialista de la revista “Cultura Integral Femenina”

    “Ellas”: una publicación de derechas

    “Ellas”: una publicación de derechas

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”