Guillermina Medrano, per E. Montagut

Guillermina Medrano va ser la primera regidora de l’Ajuntament de València, una dona pionera i extraordinària.

Va néixer el 1913 en una família de forta tradició republicana. Va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres, començant a exercir a Llíria. Durant la República va ser regidora de l’Ajuntament valencià per Esquerra Republicana. Va ser organitzadora de colònies escolars, un projecte que la guerra va truncar. En el conflicte es va destacar per ajudar als refugiats madrilenys. El 1938 va marxar a París representant les Joventuts d’Esquerra Republicana on es va reunir amb el seu marit, també regidor Rafael Supervia. Va ser expulsada de la carrera de Magisteri per considerar-la un perill per a «l’august aixecament nacional».

Va marxar a Mèxic i va residir a la República Dominicana on va treballar al Ministeri d’Educació. Va fundar i dirigir l'»Institut-Escola», seguint les pautes de la Institució Lliure d’Ensenyança, sent un exemple més de com la intel·ligència espanyola va ajudar, va col·laborar i va deixar una empremta inesborrable en tots els àmbits en diferents països llatinoamericans. Després es va instal·lar als Estats Units treballant en diferents escoles i a la universitat. L’any 1965 va ser distingida per la Universitat de Harvard.

El 1986, el govern espanyol va concedir a Guillermina la distinció d’Isabel la Catòlica. També va ser distingida per la Generalitat Valenciana. Va morir el 2005. Sense dubte, Guillermina Medrano va ser una valenciana universal.

Sobre Guillermina Medrano hi ha una entrevista que li va realitzar el diari El País, i que es pot trobar en la seva hemeroteca.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

  • Related Posts

    Dos mujeres unidas por Mengs

    Eduardo Montagut La visita a la exposición sobre Mengs en el Museo del Prado ha sido una fuente de estímulos que no podía imaginar antes de adentrarme en la misma. Aún reconociendo la importancia, el valor y legado artístico del…

    L’Escola Obrera Socialista al Pont de Vallecas

    Eduardo Montagut L’Escola Obrera Socialista de la Casa del Poble de Madrid va decidir a començaments de 1931 ampliar la seva oferta cap a la perifèria de la capital, i per això els seus professors es van posar a organitzar…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    La novela como imagen de la vida

    La novela como imagen de la vida

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Homenaje a Benito Pérez Galdós en los cielos europeos

    Los socialistas y los duelos

    Los socialistas y los duelos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Hantavirus y memoria pandémica: por qué el miedo llega antes que los datos

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Isidora 42 en Rabat: entre dos orillas

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Esperanto y pacifismo en 1929

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Fernando de los Ríos: intelectuales y obreros

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Principios socialistas en la educación en la Segunda República

    Catedráticos depurados por el franquismo

    Catedráticos depurados por el franquismo

    La Sociedad Fabiana

    La Sociedad Fabiana

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    La literatura y la historia para el escolar español en el primer franquismo

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós

    Sobre ‘Discursos leídos ante la Real Academia Española’ en la recepción pública del Sr. don Benito Pérez Galdós