Eduardo Montagut

L’Associació Obrera de Concerts va ser un projecte impulsat pel gran músic Pau Casals, interessat a portar la música clàssica als obrers, camperols i classes humils que no podien accedir als concerts per manca de mitjans econòmics.
La iniciativa es va posar en marxa l’estiu de 1925 i va durar fins al final de la Guerra Civil, amb un total de 126 audicions i onze anys d’existència.

Els associats pagaven una petita quota de sis pessetes a l’any, que els permetia assistir a sis concerts anuals de l’Orquestra Pau Casals, encara que també hi participaven altres orquestres, com la Valenciana de Cambra, com va passar a l’audició 112 del 13 d’octubre de 1935. L’associació s’autogestionava pels mateixos obrers, és a dir, no hi havia cap tutela. Tenia la seva seu a l’Ateneu Polytechnicum.

Els concerts se celebraven els diumenges al matí i eren exclusius per als socis, és a dir, per als treballadors.
El primer concert va tenir lloc el 8 de novembre de 1925 al Teatre Olympia de Barcelona. A partir de l’any següent va començar la temporada estable, a la primavera i a la tardor. Va comptar amb una escola de música, un cor i una biblioteca, i fins i tot amb una orquestra d’aficionats. La iniciativa va ser un èxit rotund, amb molts socis i difusió arreu de Catalunya. Es pot considerar un dels exemples més destacats de la Història contemporània a l’hora d’apropar la cultura —en aquest cas, la música clàssica— a aquells que no es podien permetre el que era considerat un luxe. L’experiència seria imitada en altres llocs.

Podem consultar el treball sobre l’Orquestra Simfònica Pau Casals a Digital Melómano, a la pàgina web de la Fundació Pau Casals, i al Diccionari d’Història de Catalunya, dirigit per Jesús Mestre i Campi, editat a Barcelona, Edicions 62, 1992.

*Todas las traducciones de Isidora son realizadas y dirigidas por la profesora Amanda Franco Macedo