“L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

Eduardo Montagut

L’Associació Obrera de Concerts va ser un projecte impulsat pel gran músic Pau Casals, interessat a portar la música clàssica als obrers, camperols i classes humils que no podien accedir als concerts per manca de mitjans econòmics.
La iniciativa es va posar en marxa l’estiu de 1925 i va durar fins al final de la Guerra Civil, amb un total de 126 audicions i onze anys d’existència.

Els associats pagaven una petita quota de sis pessetes a l’any, que els permetia assistir a sis concerts anuals de l’Orquestra Pau Casals, encara que també hi participaven altres orquestres, com la Valenciana de Cambra, com va passar a l’audició 112 del 13 d’octubre de 1935. L’associació s’autogestionava pels mateixos obrers, és a dir, no hi havia cap tutela. Tenia la seva seu a l’Ateneu Polytechnicum.

Els concerts se celebraven els diumenges al matí i eren exclusius per als socis, és a dir, per als treballadors.
El primer concert va tenir lloc el 8 de novembre de 1925 al Teatre Olympia de Barcelona. A partir de l’any següent va començar la temporada estable, a la primavera i a la tardor. Va comptar amb una escola de música, un cor i una biblioteca, i fins i tot amb una orquestra d’aficionats. La iniciativa va ser un èxit rotund, amb molts socis i difusió arreu de Catalunya. Es pot considerar un dels exemples més destacats de la Història contemporània a l’hora d’apropar la cultura —en aquest cas, la música clàssica— a aquells que no es podien permetre el que era considerat un luxe. L’experiència seria imitada en altres llocs.

Podem consultar el treball sobre l’Orquestra Simfònica Pau Casals a Digital Melómano, a la pàgina web de la Fundació Pau Casals, i al Diccionari d’Història de Catalunya, dirigit per Jesús Mestre i Campi, editat a Barcelona, Edicions 62, 1992.

  • Related Posts

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Por Ali Albazzaz, Traducido por Driss OULDELHAJ Por “provincialización de Europa”, concepto formulado por el pensador indio Dipesh Chakrabarty en su libro Provincializar Europa: el pensamiento poscolonial y la diferencia histórica (Universidad de Princeton, 2000), se entiende el acto de…

    La construcción fictiva de un personaje real. El ejemplo del Marqués del Duero en las obras galdosianas

    Domingo César Ayala, Universidad de Jaén      Resumen: Los Episodios Nacionales suponen, además de la obra más ambiciosa de su autor, un espejo ficcionado de la realidad contemporánea de todo el siglo XIX con difícil parangón en la literatura europea.…

    One thought on ““L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    Sobre la cuestión de Gaza y la “provincialización de Europa”

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    La muerte de Valle-Inclán: cuando el esperpento cerró los ojos

    Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

    Benito Pérez Galdós, un gigante de las letras en su aniversario

    Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

    Galdós en el mitin del Jai-Alai el primero de mayo de 1910

    España, país de emigración

    España, país de emigración

    La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

    La Putinada, Cultura rusa bajo la sombra de la guerra

    ¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

    ¿Es lo mismo decir ‘Feliz Navidad’ que ‘Felices Pascuas’?

    Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

    Fernando de los Ríos sobre Galdós en 1926: català/español

    Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

    Pasteur entre los trabajadores cordobeses en 1923

    Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

    Reseña del volumen 37 de Isidora. Revista de estudios galdosianos

    Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

    Encuentro con Saïd Benabdelouahad en la Universidad Hassan I de Settat

    Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas

    Benito Pérez Galdós y el billete de 1000 pesetas