
Eduardo Montagut
El setembre de 1931, enmig del debat constitucional, es va tractar l’assumpte del caciquisme a Moguer, que va portar a col·lació el diputat socialista Agustín Marcos.
Marcos Escudero va ser escultor decorador, nascut a la província de Salamanca, i es va iniciar en el socialisme a Madrid, ja que a la capital va ingressar a la Societat d’Escultors Decoradors de la UGT el 1904 i, l’any següent, a l’Agrupació Socialista Madrilenya. Va rebre una beca de l’Estat per conèixer el funcionament de les organitzacions obreres a França i Bèlgica. El 1913 es va traslladar a la zona minera de Rio Tinto, on va desenvolupar una activitat sindical intensíssima, que també va dur a terme a la província de Lleó. El 1931 seria elegit diputat per Huelva.
Doncs bé, Marcos va prendre la paraula per denunciar el caciquisme a la província de Huelva, que ja estava generant problemes i podia derivar en disturbis. En aquest sentit, va al·ludir al fet que en un poble, controlat per cacics, s’havia disparat contra els obrers que demanaven feina. A Villacasas s’havia apallissat uns obrers i no s’havia fet res al respecte. Per al diputat, malgrat que s’havia canviat de règim, els obrers onubencs continuaven estant dominats pels cacics. El parlamentari explicava que a cada població hi havia un cacic emparat pel cacic màxim de la província, Manuel de Burgos Mazo que, com sabem, va ser el polític onubenc més destacat del regnat d’Alfons XIII des del conservadorisme i que es pot considerar un dels models més evidents del caciquisme.

Pel que sembla, a Moguer s’havia constituït l’organització obrera vinculada a la UGT; doncs bé, els servidors de Burgos Mazo van muntar, per contrarestar la iniciativa, el Sindicat Instructiu Republicà Obrer. Doncs bé, els socialistes havien intentat visitar Moguer per parlar de socialisme amb tranquil·litat, però havia estat impossible, igual com havia passat a començaments de segle. Explicava que, després que se celebressin les eleccions en què s’havia derrotat els cacics, Burgos Mazo s’havia entestat a combatre el moviment obrer, fent una conferència cada dimecres als camperols en què s’insultava la República i els socialistes a Moguer. Per al dia 31 d’agost, el sindicat de la UGT havia organitzat un míting de propaganda i, vista la convocatòria, Burgos Mazo va canviar la data de les seves conferències per impartir-la aquell dia una hora abans del míting, a més de mobilitzar els guàrdies municipals i els guardes jurats. El míting es va celebrar, però quan encara no havia acabat, Burgos Mazo es va presentar a l’entrada amb la força pública, vociferant contra el socialisme i la República en un clar exercici de provocació. Agustín Marcos continuava relatant que, quan tornaven cap a Huelva, en sortir de la Plaça Major de Moguer per agafar la carretera, la comitiva socialista va rebre una pluja d’insults i de pedres, a més de trobar obstaculitzada la sortida de la localitat. Gràcies a la perícia del xofer, van poder sortir-ne. I no hi va haver conseqüències perquè, segons afirmava, les autoritats de Moguer estaven al servei de Burgos Mazo. Per això demanava que deixés de ser l’amo de Moguer.
El president Besteiro va prometre traslladar la petició al ministre corresponent. Hem treballat amb el número del 12 de setembre de 1931 d’El Socialista.















