Fernando Tarrida del Mármol, un anarquista fonamental


Eduardo Montagut

En aquest article ens apropem a la vida i l’obra de Fernando Tarrida del Mármol, escriptor anarquista fonamental en la transició entre els segles XIX i XX.

Fernando Tarrida del Mármol va néixer a l’Havana l’any 1861, al si d’una família benestant que havia emigrat de Catalunya. El seu oncle era el general Donato Mármol. Però la família va decidir tornar a Espanya i es van establir a Sitges, on van instal·lar una fàbrica de calçat. En Fernando estudià a Sant Gervasi (Barcelona) i a Tolosa, al seu Liceu. El 1880 ingressà a la Universitat de Barcelona.

El nostre protagonista es va interessar molt aviat per la política dins l’àmbit del republicanisme federal, però, sent encara molt jove, es creuà a la seva vida el màxim exponent de l’anarquisme espanyol, Anselmo Lorenzo, un encontre que el marcà perquè abraçaria aquesta causa i trencaria amb la família (no oblidem la relació prèvia que molts anarquistes van tenir amb el republicanisme). Va estudiar enginyeria a Barcelona, tot i que va decidir, després de passar una etapa de penúries en què intentà sobreviure fent classes particulars a universitaris —atès que la seva família va deixar d’enviar-li diners—, marxar a París per estudiar a l’Escola Politècnica.

A la capital francesa, Tarrida va afermar el seu compromís anarquista, assistint a reunions i congressos, i representant els anarquistes espanyols. Anà guanyant fama, coneixent figures importants, es titulà com a enginyer industrial i parlà diversos idiomes. Fou professor i dirigí l’Escola Politècnica de Barcelona.

Tarrida va escriure nombrosos articles de teoria anarquista a les principals revistes, com Acracia, La Revista Blanca i El Productor. Va conèixer Francisco Urales i arribà a col·laborar amb Ferrer i Guàrdia a la seva Escola Moderna. No sols publicà a la premsa anarquista; també fou corresponsal a Londres d’El Heraldo de Madrid, i publicà a premsa estrangera com L’Intransigeant i el Daily Mail londinenc, entre d’altres. Un dels seus articles és fonamental per entendre la seva concepció de l’anarquisme com a teoria “sense adjectius”. Es tracta d’un treball publicat a La Révolte l’any 1889.

Tarrida va conèixer i tractar els principals protagonistes de l’anarquisme, com Piotr Kropotkin i Enrico Malatesta.

Després del Procés de Montjuïc de 1896, va decidir exiliar-se a França, Bèlgica i la Gran Bretanya. Cal destacar les seves crítiques a la manera d’actuar de les autoritats espanyoles, que van reprimir indiscriminadament els anarquistes, i que recolliria a la seva obra Los inquisidores españoles.

Altres obres importants de Tarrida del Mármol:
Problemas trascendentales. Estudios de sociología y ciencia moderna, París, 1908.
La juventud actual, col·laboracions de F. Tarrida del Mármol, P. Kropotkine, Estévanez et al., La Corunya, 1913.
Estudio crítico-biográfico de Anselmo Lorenzo, Barcelona, 1915.

A Londres va continuar difonent l’anarquisme. Allí moriria l’any 1915.

Bibliografia:
Abelló Güell, Teresa, «Tarrida del Mármol, Fernando», a Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès, M. (coord.), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona, 2000.
Dalmau Ribalta, Antoni, Per la causa dels humils. Una biografia de Tarrida del Mármol (1861-1915), Barcelona, 2015.

  • Related Posts

    El gótico en la Casa del Pueblo con Gabriel Pradal

    Eduardo Montagut Entre las charlas que impartió el arquitecto y socialista Gabriel Pradal en el curso de conferencias que dio en la Casa del Pueblo para los trabajadores de la edificación en 1929, se impartió una sobre el gótico que…

    El monumento a Castelar en Madrid según el socialismo

    Eduardo Montagut El monumento a Castelar, de Mariano Benlliure, en el centro de la Glorieta que lleva su nombre, en el Paseo de la Castellana, fue inaugurado el 6 de julio de 1908. Fue una iniciativa del Estado, pero pagado…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Flotillas para Gaza detenidas en octubre de 2025: contextos, actores y reacciones internacionalesIntroducción

    Flotillas para Gaza detenidas en octubre de 2025: contextos, actores y reacciones internacionalesIntroducción

    El papel educativo del cine y la Sociedad de Naciones

    El papel educativo del cine y la Sociedad de Naciones

    La dimensión laboral en la Historia de la arquitectura por Gabriel Pradal

    La dimensión laboral en la Historia de la arquitectura por Gabriel Pradal

    Fernando de los Ríos y el homenaje a Joaquín Costa en la República

    Fernando de los Ríos y el homenaje a Joaquín Costa en la República

    “L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

    “L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals”

    El Gobierno recupera los fondos de la Logia Añaza para el Templo Masónico de Tenerife

    El Gobierno recupera los fondos de la Logia Añaza para el Templo Masónico de Tenerife

    España en 1890: noticias destacadas

    España en 1890: noticias destacadas

    Benito Pérez Galdós: pilar del periodismo hispanoamericano

    Benito Pérez Galdós: pilar del periodismo hispanoamericano

    La semilla que prendió: Pablo Iglesias visto por Eduardo Montagut

    La semilla que prendió: Pablo Iglesias visto por Eduardo Montagut

    La lengua gallega: patrimonio cultural en la encrucijada lingüística

    La lengua gallega: patrimonio cultural en la encrucijada lingüística

    La OIT y los trabajadores intelectuales (1926)

    La OIT y los trabajadores intelectuales (1926)