
Eduardo Montagut
En aquest article ens apropem a la vida i l’obra de Fernando Tarrida del Mármol, escriptor anarquista fonamental en la transició entre els segles XIX i XX.
Fernando Tarrida del Mármol va néixer a l’Havana l’any 1861, al si d’una família benestant que havia emigrat de Catalunya. El seu oncle era el general Donato Mármol. Però la família va decidir tornar a Espanya i es van establir a Sitges, on van instal·lar una fàbrica de calçat. En Fernando estudià a Sant Gervasi (Barcelona) i a Tolosa, al seu Liceu. El 1880 ingressà a la Universitat de Barcelona.
El nostre protagonista es va interessar molt aviat per la política dins l’àmbit del republicanisme federal, però, sent encara molt jove, es creuà a la seva vida el màxim exponent de l’anarquisme espanyol, Anselmo Lorenzo, un encontre que el marcà perquè abraçaria aquesta causa i trencaria amb la família (no oblidem la relació prèvia que molts anarquistes van tenir amb el republicanisme). Va estudiar enginyeria a Barcelona, tot i que va decidir, després de passar una etapa de penúries en què intentà sobreviure fent classes particulars a universitaris —atès que la seva família va deixar d’enviar-li diners—, marxar a París per estudiar a l’Escola Politècnica.
A la capital francesa, Tarrida va afermar el seu compromís anarquista, assistint a reunions i congressos, i representant els anarquistes espanyols. Anà guanyant fama, coneixent figures importants, es titulà com a enginyer industrial i parlà diversos idiomes. Fou professor i dirigí l’Escola Politècnica de Barcelona.
Tarrida va escriure nombrosos articles de teoria anarquista a les principals revistes, com Acracia, La Revista Blanca i El Productor. Va conèixer Francisco Urales i arribà a col·laborar amb Ferrer i Guàrdia a la seva Escola Moderna. No sols publicà a la premsa anarquista; també fou corresponsal a Londres d’El Heraldo de Madrid, i publicà a premsa estrangera com L’Intransigeant i el Daily Mail londinenc, entre d’altres. Un dels seus articles és fonamental per entendre la seva concepció de l’anarquisme com a teoria “sense adjectius”. Es tracta d’un treball publicat a La Révolte l’any 1889.
Tarrida va conèixer i tractar els principals protagonistes de l’anarquisme, com Piotr Kropotkin i Enrico Malatesta.
Després del Procés de Montjuïc de 1896, va decidir exiliar-se a França, Bèlgica i la Gran Bretanya. Cal destacar les seves crítiques a la manera d’actuar de les autoritats espanyoles, que van reprimir indiscriminadament els anarquistes, i que recolliria a la seva obra Los inquisidores españoles.
Altres obres importants de Tarrida del Mármol:
Problemas trascendentales. Estudios de sociología y ciencia moderna, París, 1908.
La juventud actual, col·laboracions de F. Tarrida del Mármol, P. Kropotkine, Estévanez et al., La Corunya, 1913.
Estudio crítico-biográfico de Anselmo Lorenzo, Barcelona, 1915.
A Londres va continuar difonent l’anarquisme. Allí moriria l’any 1915.
Bibliografia:
Abelló Güell, Teresa, «Tarrida del Mármol, Fernando», a Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès, M. (coord.), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona, 2000.
Dalmau Ribalta, Antoni, Per la causa dels humils. Una biografia de Tarrida del Mármol (1861-1915), Barcelona, 2015.