L’atenció a la diversitat d’origen en el si del socialisme nord-americà (1915)

Els partits socialistes i els sindicats al continent americà entre els segles XIX i XX tenien un problema a resoldre en el seu si. Ens referim al fet que molts dels països americans es van nodrir d’un enorme contingent d’immigrants de diferents països europeus. Fins que la integració no va avançar i aquests immigrants no van dominar la llengua anglesa o espanyola, es van haver d’arbitrar mecanismes per atendre aquesta diversitat dins de la unió d’acció que aquestes organitzacions desenvolupaven.

Hem trobat una referència molt suggeridora sobre el que es feia en el socialisme nord-americà al voltant de 1915 per atendre aquesta diversitat.

En el Congrés socialista celebrat a Chicago es va resoldre organitzar els treballadors immigrants afiliats per seccions idiomàtiques. Aparentment, en aquell moment ja hi havia deu seccions. La més nombrosa era la dels finlandesos amb 9.693 integrants. Després venien la alemanya amb 4.337 militants, la jueva amb 2.553, la “sudeslava” amb 1.900, l’escandinava amb 1.839, la polonesa amb 1.630, la txeca amb 1.239, l’hongaresa amb 831, l’italiana amb 809 i, finalment, l’eslovaca amb 731 membres.

Aquestes seccions posseïen vuit diaris, dotze setmanaris i tres periòdics mensuals. Els socialistes de parla francesa, és a dir, francesos, belgues i canadencs, no eren, pel que sembla, encara molt nombrosos per formar el seu propi grup, però ja havien posat en marxa un setmanari, L’Union des Travailleurs, sent molt actiu. Sortia a Charleroi a l’Estat de Pennsilvània.

Hem treballat amb el número del 10 d’octubre de 1915 d’Acció Socialista.