Programa electoral del PSOE de 1892: un compromís amb el benestar social i el municipalisme, per Eduardo Montagut

En el Congrés de l’estiu de 1892 a València, el PSOE va aprovar un programa electoral que recordem per punts:

  1. Abolició d’impostos que afectessin a la classe treballadora.
  2. Fixació d’un salari mínim per als empleats i obrers municipals. El salari s’hauria de determinar tots els anys pels Ajuntaments d’acord amb les Societats Obreres de resistència.
  3. Jornada màxima de vuit hores per als empleats municipals.
  4. Establiment de cantines escolars (menjadors) per oferir un àpat diari sa al migdia.
  5. Donar anualment a tots els nens roba i calçat, és a dir, un vestit i un parell de botes o sabates a l’entrada de l’hivern, i un altre vestit i sabates a l’entrada de l’estiu.
  6. Assistència mèdica i farmacèutica gratuïta.
  7. Creació d’asilos per a ancians i invàlids.
  8. Creació d’asilos de nit i distribució d’aliments per als viatgers i els que busquen col·locació i que no tenien residència fixa.
  9. Creació de cases de maternitat per a les mares treballadores.
  10. Creació de cases de banys i bugaderies públiques gratuïtes.
  11. Creació de borses de treball o locals on les societats obreres puguin, de forma gratuïta, celebrar les seves reunions.
  12. Abolició de les subvencions religioses.
  13. Retribució de les funcions municipals d’acord amb el salari màxim que perceben els treballadors per tal que els regidors obrers puguin exercir les seves funcions (recordem que els càrrecs electes no rebien salari cap, ni diputats, ni regidors).
  14. Exigir el compliment exacte de les ordenances municipals en tot el que favorís als treballadors, especialment, en relació amb els habitatges, control sanitari dels aliments, enderroc de les cases denunciades i encofrat dels obres.

En resum, un programa complet de benestar social, de política municipal més enllà de la pura gestió de serveis. El socialisme espanyol sempre va realitzar, com hem explicat en multitud d’ocasions, una intensa vocació municipalista.

Hem treballat amb el número del 9 de setembre de 1892 d’El Socialista.

  • Related Posts

    Trastornos mentales y personajes literarios en Proust y Galdós

    Rosa Amor del Olmo La literatura ha servido históricamente como un espejo de la psicología humana, permitiendo que escritores plasmen en sus personajes complejas manifestaciones mentales mucho antes de que existieran diagnósticos formales. En las novelas de autores como Marcel…

    Paul Graber: ¿Reformistas o revolucionarios?

    Eduardo Montagut Hoy proponemos a los amables lectores un ejercicio sobre la dicotomía entre reformistas y revolucionarios de la mano de Ernest Paul Graber. Y antes de nada, ¿quién fue Graber? Estaríamos hablando de un destacado político socialista suizo, nacido…

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    ARTÍCULOS

    Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

    Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

    Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

    Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

    Historia del divorcio en España

    Historia del divorcio en España

    Noches de Museos con Galdós

    Noches de Museos con Galdós

    San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

    San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

    Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

    Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

    El valor de la prensa en las victorias obreras

    El valor de la prensa en las victorias obreras

    Galdós entrando en el partido republicano

    Galdós entrando en el partido republicano

    La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

    La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

    «Amanecerá Dios y medraremos”: Galdós sobre el Primero de Mayo

    «Amanecerá Dios y medraremos”: Galdós sobre el Primero de Mayo

    Mario Vargas Llosa: la llama perpetua de la ficción latinoamericana

    Mario Vargas Llosa: la llama perpetua de la ficción latinoamericana

    La vigencia contemporánea de La deshumanización del arte (1925) de Ortega y Gasset

    La vigencia contemporánea de La deshumanización del arte (1925) de Ortega y Gasset