En el Congrés de l’estiu de 1892 a València, el PSOE va aprovar un programa electoral que recordem per punts:

1. Abolició d’impostos que afectessin a la classe treballadora.
2. Fixació d’un salari mínim per als empleats i obrers municipals. El salari s’hauria de determinar tots els anys pels Ajuntaments d’acord amb les Societats Obreres de resistència.
3. Jornada màxima de vuit hores per als empleats municipals.
4. Establiment de cantines escolars (menjadors) per oferir un àpat diari sa al migdia.
5. Donar anualment a tots els nens roba i calçat, és a dir, un vestit i un parell de botes o sabates a l’entrada de l’hivern, i un altre vestit i sabates a l’entrada de l’estiu.
6. Assistència mèdica i farmacèutica gratuïta.
7. Creació d’asilos per a ancians i invàlids.
8. Creació d’asilos de nit i distribució d’aliments per als viatgers i els que busquen col·locació i que no tenien residència fixa.
9. Creació de cases de maternitat per a les mares treballadores.
10. Creació de cases de banys i bugaderies públiques gratuïtes.
11. Creació de borses de treball o locals on les societats obreres puguin, de forma gratuïta, celebrar les seves reunions.
12. Abolició de les subvencions religioses.
13. Retribució de les funcions municipals d’acord amb el salari màxim que perceben els treballadors per tal que els regidors obrers puguin exercir les seves funcions (recordem que els càrrecs electes no rebien salari cap, ni diputats, ni regidors).
14. Exigir el compliment exacte de les ordenances municipals en tot el que favorís als treballadors, especialment, en relació amb els habitatges, control sanitari dels aliments, enderroc de les cases denunciades i encofrat dels obres.

En resum, un programa complet de benestar social, de política municipal més enllà de la pura gestió de serveis. El socialisme espanyol sempre va realitzar, com hem explicat en multitud d’ocasions, una intensa vocació municipalista.

Hem treballat amb el número del 9 de setembre de 1892 d’El Socialista.