«Salmerón i la intolerància religiosa a Espanya» por Eduardo Montagut


Nicolás Salmerón va escriure el pròleg de l’obra de John William Draper, Història dels conflictes entre la religió i la ciència. Draper (1811-1882) va ser un químic molt destacat, adquirint molta fama per aconseguir fer la fotografia de l’organisme humà el 1840, i pels seus estudis sobre l’efecte químic de la llum. A més, va fundar i va ser el primer president de l’American Chemical Society. Però, segurament ha estat més conegut per l’obra que hem citat al principi, que va publicar l’any 1875, traduïda al francès, i també al castellà per Augusto Arcimís (Madrid, 1876), i que, com s’ha expressat, va ser prologada pel destacat polític republicà espanyol. Cal recordar, a més, que Arcimís va ser un destacat científic espanyol, el primer meteoròleg professional del nostre país.

L’obra de Draper va ser considerada un al·legat anticatòlic, i va generar controvèrsia. En aquest sentit, un grup d’erudits eclesiàstics, destacant els espanyols, van publicar diferents obres per refutar-lo: Tomàs de Cámara, bisbe de Salamanca, Juan Manuel Ortí y Lara, el jesuïta José Mendive, el cardenal Zeferino González, etc. Finalment, el propi Marcelino Menéndez Pelayo va atacar l’obra de Draper.

Nosaltres volem glosar una part del pròleg de Salmerón a través de la publicació d’un fragment per part de El Socialista en el número del 29 de desembre de 1928, i que va ser titulat, “La intolerància religiosa a Espanya”.

Salmerón considerava que l’avanç que portava Espanya a la Baixa Edat Mitjana es va transformar en un intens endarreriment amb la fundació de l’orde consagrada a l’obra Inquisició (és a dir, els dominics). Espanya es convertiria en la primera víctima de “la horrible invenció que oferia a la tirania religiosa”, amb la qual no trigarà a identificar-se, gairebé realitzada la unitat monàrquica, la “tirania política”. Amb els Reis Catòlics s’iniciaria un règim que assoliria la seva encarnació perfecta amb Felip II.

A Espanya s’hauria lligat les “glòries nacionals” amb la lluita religiosa, i la idea de la pàtria s’havia identificat amb l’Església Catòlica. Això hauria provocat que l’existència de la nació depengués de la seva unitat religiosa. Tant la Monarquia, com l’Església i fins i tot el poble es van posar a treballar per consolidar l’imperi de la unitat religiosa a l’interior, i per defensar-la i imposar-la a l’exterior. Això tindria com a conseqüència que Espanya es convertís en una mena de campiona obligada del catolicisme al món. Així doncs, davant del moviment alliberador i progressiu de la Reforma, que amenaçava tant al Papat com a l’Imperi, es va crear la “milícia espiritual del jesuitisme”. Des d’aleshores, en la pàtria dels dominics i els jesuïtes s’havia fet impossible la llibertat de consciència. Això hauria estat funest per al devenir històric d’Espanya, mantenint-se un evident fanatisme. Encara que es van produir revolucions que havien atacat a l’Església, gairebé no s’havien aconseguit tímidament i fins i tot vergonyoses declaracions de llibertat religiosa. Tot això era considerat per Salmerón com a causa de la decadència i fins i tot degradació d’Espanya en els temps moderns, unida a la distracció del geni i de l’activitat nacional en empreses d’engrandiment exterior i de conquestes. Mentre els altres pobles europeus es preocupaven del desenvolupament científic, Espanya s’havia quedat petrificada en les velles imposicions dogmàtiques. Això explicava l’esterilitat de la Ciència a Espanya i l’endarreriment industrial, al qual també va contribuir l’expulsió dels jueus i moriscos, però, a més, explicaria la falta de “intimitat religiosa” que hauria degradat la consciència del poble, i que explicaria, finalment, la general presumpció i “impotent sobèrbia” que imperaven al país.

En tot cas, en el fragment triat pels socialistes, Salmerón citava en el pròleg les excepcions d’aquest panorama fosc en la història moderna d’Espanya.

Related Posts

Lo literario y la historia en «La batalla de los Arapiles» de Benito Pérez Galdós

Enrique Fraguas (Unir) y Rosa Amor del Olmo (A.Nebrija) Contexto de la obra en los Episodios Nacionales La batalla de los Arapiles (1875) es la décima y última novela de la Primera serie de los Episodios Nacionales de Benito Pérez…

El maestro que dudaba: Antonio Machado en la voz de Juan de Mairena

Una nota por el aniversario del nacimiento del excelso poeta Antonio Machado Rosa Amor del Olmo En la vasta geografía literaria de Antonio Machado, hay un territorio menos transitado pero profundamente fértil: el de Juan de Mairena. Mientras muchos evocan…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

ARTÍCULOS

Galdós dibujante. Tertulia entre canarios

Galdós dibujante. Tertulia entre canarios

El paradójico patriotismo de los afrancesados

El paradójico patriotismo de los afrancesados

Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

Canarias, orgullo y raíces en un día para celebrar

Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

Los desajustes de la globalización y la persistencia de los problemas no resueltos del imperialismo

Historia del divorcio en España

Historia del divorcio en España

Noches de Museos con Galdós

Noches de Museos con Galdós

San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

San Isidro en Madrid: Tradición castiza, literatura galdosiana

Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

Conmemoración: Benito Pérez Galdós, 182 años del cronista eterno

El valor de la prensa en las victorias obreras

El valor de la prensa en las victorias obreras

Galdós entrando en el partido republicano

Galdós entrando en el partido republicano

La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

La prensa socialista española y alemana a finales del siglo XIX

«Amanecerá Dios y medraremos”: Galdós sobre el Primero de Mayo

«Amanecerá Dios y medraremos”: Galdós sobre el Primero de Mayo